Plataforma per la Llengua ha demanat al Govern que rectifiqui i reforci el model d’escola catalana. A través d’un comunicat, assenyala que està totalment en contra de la Proposició de Llei de modificació de la Llei 1/1998 de política lingüística presentada per ERC, PSC, Junts i En Comú Podem. L’entitat considera que “la inclusió de la vehicularitat del castellà en la legislació catalana implicaria un retrocés en l’ús del català a l’escola i que alhora no serviria per respondre a les exigències de la sentència del Tribunal Supremo”.
A més, l’ONG del català remarca que és “un pas enrere” que “el català no es pot permetre en l’actual situació d’emergència lingüística, especialment greu entre la població més jove”. A més, ha assenyalat que aquesta “renúncia, a banda de ser perillosa, seria estèril i gratuïta, en tant que no serviria per donar resposta als requeriments judicials de la sentència del TSJC, que pretén imposar un mínim del 25% d’hores lectives en castellà”.
Plataforma per la Llengua considera que el Govern “no pot cedir a l’activisme judicial que, sense cap criteri pedagògic, pretén tombar un model que afavoreix la cohesió social i que està avalat per una immensa majoria de la societat”.
A la proposta de text, la presència de les llengües oficials a l’ensenyament està regulada a l’article 21.3 mitjançant una redacció amb notables deficiències tècniques. “Aquest precepte és ple de conceptes jurídics indeterminats que generen molta ambigüitat i inseguretat jurídica”, ha assenyalat l’entitat.
Això, a la pràctica, “permetria que hi pogués haver, per exemple, centres on el castellà arribi a tenir una presència molt majoritària. Això impossibilitaria a molts alumnes l’assoliment de les competències lingüístiques adequades en català”. En aquest sentit, critica que la proposició de Llei “faria impossible complir els objectius que es marca, tant d’adquisició de competències lingüístiques per part de l’alumnat com de contribució a la cohesió social”.
Plataforma per la Llengua també considera que la proposta, segons la qual es vol definir el projecte lingüístic de cada centre en funció de la seva realitat sociolingüística, “no es pot materialitzar sense un pla d’acció i sense els recursos necessaris”. Creu que sense això, “aquesta proposta és paper mullat i, per tant, el model no garantiria el coneixement del català”.
L’entitat apunta que pel que fa a la supressió de l’article 21.8 de la Llei de política lingüística, que fa referència a l’ús del català a les aules d’acollida, “l’entitat destaca que el model d’escola en català encara quedaria més afeblit”. Denuncia que la intenció de “legalitzar i legitimar la vehicularitat del castellà, que s’ha proposat com a reacció a la sentència del Tribunal Supremo, és completament gratuïta perquè la mateixa sentència deixa clar que, independentment de la realitat de cada centre, cal que hi hagi un mínim del 25% d’hores lectives en castellà”.
L’entitat alerta que la llengua pròpia de Catalunya es troba “amenaçada i és urgent que les institucions actuïn per revertir l’actual situació d’emergència lingüística”.
