Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.
L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el País Valencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i Andalusia també reben per sota la mitjana.
El desgavell a Madrid, pagat entre tots
L’eina ‘Observatori interactiu de comunitats autònomes’ permet comparar des de la seva web la gestió de competències de les diferents comunitats autònomes. En aquest sentit, exposa que els avantatges fiscals de la comunitat que dirigeix Isabel Díaz Ayuso provoquen una pèrdua de finançament de l’1,87% del PIB; una dada molt superior a la catalana (0,62%) i a la mitjana estatal (0,67%).
Segons l’Airef, la Comunitat de Madrid només obté un 0,07% d’ingressos addicionals amb la seva política fiscal, molt menys que la resta de comunitats (0,63%) i lluny de Catalunya (1,13%) o les Illes Balears (1,43%).
Les dades confirmen que Catalunya és el tercer territori amb més despesa per habitant en els serveis públics fonamentals (educació, sanitat i serveis socials), amb 3.445 euros per càpita, per darrere de Navarra (3.963 euros) i el País Basc (3.741 euros).
