L’any 2004, ERC va aconseguir Grup Parlamentari a Madrid, 8 escons, un més que els aconseguits en aquestes darreres eleccions, i va endegar una forta lluita per aconseguir el reconeixement de les seleccions catalanes esportives amb Joan Tardà al capdavant, amb col·laboració amb la Plataforma Pro Seleccions Catalanes —actualment liquidada, per les lluites caïnites dins l’independentisme— amb el PNB i aprofitant també la lluita de la Federació Catalana de Patinatge amb el seu president, el malaguanyat Ramon Veciana per aconseguir el reconeixement internacional. Recordem Fresno i el joc brut d’Espanya amb Rubalcaba, putes i diners de la cooperació espanyola per fer xantatge per tal que els països més pobres tombessin aquell dret robat.
El president Maragall i el vicepresident Carod donant suport a la victòria catalana oficial en un mundial
Recordem anys abans, la victòria de Catalunya en el mundial B de Taiwan pas previ per participar en el mundial A. Un no pot oblidar la famosa foto del president de la Generalitat i el seu vicepresident, Maragall i Carod acompanyant el triomf històric d’aquella selecció catalana en una competició oficial, en què les estelades formaven part de la celebració.
Tot això i molt més és el que intenta ridiculitzar el tot poderós Sergi Sol en el diari capçalera de l’extrema dreta i propietat del Grup Planeta amb seu a Barcelona i que va construir un imperi gràcies a les seves relacions amb la dictadura franquista. El reportatge publicat a La Razón on col·labora el seu amic Toni Bolaño —han compartit tertúlia aquesta temporada els divendres al matí de Catalunya Ràdio— és una mostra de com desmobilitzar per la via de mensytenir la demanda de les seleccions catalanes.
Fins i tot el president de la Federació Espanyola, promociona el reportatge. Amb un “si se puede” Carmelo Paniagua, que porta anys com a president i està vinculat a l’extrema dreta espanyola, va ser un dels màxims oponents al reconeixement de la selecció catalana d’hoquei a Fresno.
Si se puede! pic.twitter.com/HZiz6Z7c5E
— Carmelo Paniagua (@CarmeloRFEP) August 7, 2023
“Aforo completo para ver la selección española en un feudo separatista”. El text comença recordant que a Sant Sadurní d’Anoia governa un alcalde d’ERC que no va tenir cap problema per lliurar les medalles a la selecció espanyola formada majoritàriament per jugadors catalans (hi afegeixo jugadors segrestats, obligats a participar amb Espanya), però abandonats per la classe política dirigent que s’ha oblidat d’aquesta reivindicació.
En el reportatge es burla dels “tímids xiulets” a l’himne espanyol i remarca que després els aficionats celebraven els gols d’Espanya, obviant que mostraven la seva estima per un esport i els jugadors catalans, alguns del mateix Sant Sadurní d’Anoia. Del fracàs de la política, que no ha aconseguit l’oficialitat de les seleccions catalanes, no en tenen la culpa.
“Con los niños del pueblo a la cabeza, la afición local no duda en mostrar su pasión por el campeonato y la selección espanyola”, continua. Una frase memorable, digne d’un cap d’esport del diari més nacionalista espanyol; una mostra d’un reportatge que aplaudeix la desmobilització i que explica els bons motius segons el seu autor d’aquesta suïcida estratègia. Espanyolitzar tot un poble per demostrar la feina feta. Sort que l’independentisme, tot i estar adormit, retornarà i acabarà tirant aquest reportatge a la paperera de la història.
És un reportatge que tota aquella gent que va lluitar i treballar de veritat pel reconeixement de les seleccions catalanes no es mereix. Alguns han volgut desmuntar la Plataforma Pro Seleccions, treure del relat esportiu les seleccions catalanes i fomentar la desmobilització. Mai en tenen prou, pressionen fins al final per intentar convertir-nos en súbdits espanyols, però mai ho aconseguiran.
Toca recuperar la Plataforma Pro Seleccions Catalanes…
