Espanya deixa clar que no s’avergonyeix de les condemnes judicials imposades als polítics independentistes pel referèndum de l’1-O. En un escrit enviat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), l’advocacia general de l’estat defensa que les sentències del Tribunal Suprem van ser “previsibles” i “respectuoses” amb els drets humans, i encara té la barra de negar cap “motivació política” en la causa del ‘procés’.
El passat mes de setembre, el TEDH va començar a analitzar les demandes contra Espanya d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell i Quim Forn per les condemnes en la causa del ‘procés’. El tribunal va formular aleshores una sèrie de preguntes sobre la repressió exercida vers l’independentisme català, que Espanya havia de respondre abans del 12 de gener.
Sis mesos després, i havent ignorat completament la data límit establerta, l’Estat espanyol finalment s’ha dignat a respondre les preguntes sobre la repressió exercida. Tanmateix, amb aquestes respostes, Espanya demostra una vegada més que, per molt que afirmi haver-se reformat, continua sent un país antidemocràtic i repressor.
Espanya nega haver vulnerat el dret a la llibertat d’associació i expressió dels expresos
En l’escrit de l’advocacia general de l’estat que ha avançat VilaWeb i al qual ha tingut accés l’ACN, l’Estat espanyol nega cap ingerència en el dret a la llibertat d’associació i expressió dels expresos, defensant que les condemnes “no van ser per difondre opinions o doctrines contràries a l’estat constitucional espanyol, ni per propugnar una superació del marc polític vigent, ni tampoc per participar en manifestacions“.
Citant el Suprem, l’advocacia de l’estat afirma al TEDH que se’ls va condemnar per “definir una legalitat paral·lela” i “mobilitzar una multitud de ciutadans per oposar-se a l’execució de decisions legítimes de l’autoritat judicial, celebrant un referèndum declarat il·legal pel Tribunal Constitucional”. És a dir, que van ser condemnats per “actes o conductes que desborden l’àmbit de les seves llibertats d’expressió”. No esmenta, però, el llegat franquista de les institucions judicials i la negació constant de respondre una demanda popular històrica i justificada com és exercir el dret a l’autodeterminació.
Espanya se sap tan impune que fins i tot diu que si eventualment el TEDH conclogués que hi ha hagut una ingerència en el dret a la llibertat d’expressió i reunió en el cas de l’1-O, aquesta estaria justificada per la “defensa de la integritat territorial i la prevenció del delicte”, tal com sosté el Suprem. En qualsevol cas, nega “motivacions polítiques”.
“No s’ha demostrat ni comprovat que la finalitat de les condemnes penals responguessin a motivacions de tipus polític”, diu el text enviat a Estrasburg. Així, l’advocacia justifica l’actuació del Suprem i el Tribunal Constitucional, limitant-se a contestar les preguntes que va traslladar el tribunal d’Estrasburg sobre la demanda dels líders independentistes contra Espanya i, si bé menciona els indults parcials del 2021, no hi ha cap referència a la llei d’amnistia, actualment en tràmit al Senat.
Considera les penes de presó dels líders independentistes “proporcionals”
Preguntada per l’empresonament de Junqueras, Cuixart, Romeva i Bassa, l’advocacia de l’estat afirmat que la duració de les penes de presó van ser “proporcionals a la gravetat dels delictes comesos”.
El TEDH va requerir que Espanya informés sobre la repressió exercida
El TEDH va unificar els casos de tots els líders independentistes en una única causa, i el mes de setembre va enviar sis preguntes a Espanya. Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d’innocència) i dels drets a la llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També s’al·leguen vulneracions de drets polítics i “d’abús de poder” per part de les autoritats espanyoles.
El TEDH demanava, entre altres, si el Tribunal Suprem va aplicar una “interpretació imprevisible i expansiva del delicte de sedició i malversació” i si la condemna va ser per un “exercici legítim dels seus drets a la llibertat d’associació i expressió”. El tribunal també pregunta si es va “violar el dret a la defensa” dels condemnats, si la sentència “no estava basada en cap prova” i si els drets que els condemnats al·leguen es van violar van ser “per a una finalitat diferent de les previstes a la Convenció“.
Malgrat les particularitats de cada cas, en línies generals tots els recursos giren entorn de la vulneració del dret a un judici just (dret a un jutge imparcial, a un tribunal establert per la llei i a la presumpció d’innocència) i dels drets a la llibertat de pensament, d’expressió i de reunió. També s’al·leguen vulneracions de drets polítics i “d’abús de poder” per part de les autoritats espanyoles. El TEDH ha unificat el cas i al setembre del 2023 va enviar sis preguntes a Espanya per la demanda dels nou expresos.
