Els 60.000 provinents dels fons que no són préstecs no seran tan senzills ni immediats d’obtenir com els diners de l’altra part dels ajuts, els que són a retornar. Les negociacions de les condicions encara no estan tancades, però la Comissió Europea n’ha endurit els criteris.
Per obtenir aquests diners, anomenats “Fons de recuperació Next Generation EU”, s’exigirà que s’acompleixin les recomanacions de reformes anteriorment reclamades i que no s’hagin fet. Els ajustos fiscals en queden fora, que exigir-los ara podrien empitjorar la recuperació, però sí que hi entren les reformes de caràcter més estructural. Això suposa que Espanya haurà de presentar un pla adequant canvis en les pensions i potenciar la contractació indefinida, dues de les reclamacions de la Comissió reiteradament obviades pels executius estatals.
Fins ara el Gobierno pensava que l’única condició a la qual estaven sotmesos els fons era “gastar-los bé”. Al juny, semblava que hi havia carta blanca, simplement indicant a què anaven destinats, però ara la Comissió diu que les condicions no són només les del mes de juny, com diem molt obertes, sinó que l’entrega dels fons també queda sotmesa a les condicions dels anys anteriors, especialment les no assolides: “Els Estats membres haurien d’examinar el paquet complet de recomanacions específiques adreçades a ells pel Consell, en particular sota els cicles de 2019 i 2020. A menys que la Comissió hagi identificat en aquestes recomanacions un “progrés substancial” o una “implementació completa”, totes han de ser considerades rellevants. Els Estats haurien de proporcionar una explicació detallada de com es donarà resposta a les recomanacions amb les mesures proposades”, diu la guia de l’Executiu comunitari.
En el cas espanyol, entre les reformes que estan per fer destaca “preservar la sostenibilitat del sistema de les pensions” i “enfortir el marc pressupostari”. En aquests capítols, segons l’últim examen de la Comissió, no s’ha realitzat “cap avanç”. També hi ha “avenços limitats” en l’impuls de la contractació indefinida, la fragmentació de les ajudes a la desocupació, la lluita contra l’abandonament escolar, la correcció de les disparitats educatives per autonomies, la inversió i avaluació de la recerca i innovació, l’eficiència de la despesa i la Llei de Garantia d’Unitat de Mercat.
La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va afirmar que “les reformes i inversions van de la mà per modernitzar societats i economies”, i ha recordat que, a més de les prioritats en energies verdes i agenda digital. I aquestes noves disposicions han estat comentades de l’altra part: “La Comissió ha ficat major exigència per la porta de darrere”.
L’Executiu comunitari “posarà notes”
Però això no és tot. Segons informa El País, Brussel·les ha establert, a més, un sistema de rating o semàfors per concedir els fons. Segons aquest esquema, s’examinaran fins a vuit punts dels plans d’inversions i reformes: els canvis exigits per les recomanacions; la transició verda; la digitalització; si l’impacte del pla és durador; la millora del potencial de creixement, la creació d’ocupació i la resiliència social; els costos de les inversions; si hi ha coherència entre les inversions i les reformes; i el pla d’implementació inclòs el calendari d’inversions, amb les seves fites i objectius.
Cada un d’aquests epígrafs obtindrà una qualificació, en tres lletres. La A voldrà dir que es compleix en gran manera. La B, parcialment. I la C, de manera escassa o nul·la. Si s’obté una C en qualsevol dels punts, la Comissió no concedirà els fons. Si es qualifica amb més graus B que A, tampoc es lliuraran els recursos. I si no s’aconsegueix una A en les reformes, la transició verda i l’impacte durador, tampoc s’alliberaran els diners.
Aquest sistema posa molt de pes en les reformes per a obtenir els recursos i l’Eurocambra tracta de moderar-lo. En lloc de perdre tots els diners, els eurodiputats negocien perquè per cada qualificació menor de l’A es retiri un 5% del fons.
“La Comissió i el Parlament estem buscant fer una condicionalitat nova que faci que els diners es gastin bé. Alguns governs com el d’Espanya intenten afeblir-la”, afirma Luis Garicano, eurodiputat per Ciutadans i un dels membres de l’equip negociador del reglament. La batalla per modificar aquestes regles ha començat. Populars, liberals i socialistes nòrdics volen reforçar la rendició de comptes. Els partits governants a Itàlia i Espanya busquen, en canvi, diluir-lo. I a les esmenes del Parlament Europeu s’hi sumaran les dels caps d’Estat i de Govern en un diàleg a tres bandes entre Comissió, Consell i Eurocambra. La duresa del text final dependrà de l’estira-i-arronsa entre capitals. En qualsevol cas, sembla que hi haurà un cert enduriment de les condicions. I la guia de la Comissió forçarà el Govern de Sánchez a retratar-se amb les pensions en el seu pla de reformes i inversions remès a Brussel·les.
