Front comú d’Espanya, Irlanda i Noruega aquest dilluns a Brussel·les per demanar a Israel acatar la decisió del Tribunal Internacional de Justícia i aturar els atacs a Rafah. Després dels atacs israelians a un camp de refugiats a Rafah, els ministres d’Exteriors dels tres països han condemnat els fets i han demanat a les autoritats israelianes posar fi a les hostilitats i han recordat que les ordres del tribunal són d’obligat compliment. En al compareixença conjunta, els titulars d’Exteriors dels tres països també han instat altres països a sumar-se al reconeixement de Palestina per “portar la pau” al Pròxim Orient.
El titular d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha reivindicat que el reconeixement és “de justícia” per al poble palestí, mentre l’irlandès, Micheal Martin, ha defensat que el reconeixement permetria obrir negociacions entre “dos estats sobirans” i el noruec, Espen Garth Eide, ha dit que es tracta “d’un peça en el trencaclosques per portar la pau al Pròxim Orient”.
“És el moment de fer efectiva la solució dels dos estats com la millor via per aconseguir el que tots volem, que és la pau definitiva”, ha reivindicat Albares, que ha insistit també en la necessitat d’un alto el foc. “Només quan callin les armes serà possible que l’ajuda humanitària arribi a aquells que la necessiten”, ha dit.
Per la seva banda, Martin ha subratllat que “ni l’ocupació ni el terrorisme” han de tenir “espai” i que s’han de “substituir per un marc polític”. “No pot haver solució militar al conflicte”, ha afirmat, tot reivindicant que és ara el moment de reconèixer l’estat palestí per garantir que la solució dels dos estats es pugui “implementar”.
Finalment, el noruec ha defensat que el reconeixement de Palestina vol donar un “nou impuls” a les possibilitats de pau. “Insto tota la resta de països a fer el mateix”, ha afegit.
Sobre els vídeos difosos per Israel contra Espanya, Iralanda i Noeruega pel reconeixement de Palestina, Albares ha apuntat que els tres països expressaran “en algun moment” la seva “opinió de rebuig”, sense especificar accions concretes.
