Tancar la reforma de les regles fiscals, del mercat elèctric i avançar en migració son alguns dels principals reptes
Espanya assumeix aquest dissabte 1 de juliol i fins al 31 de desembre d’aquest any la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, una tasca que recupera després de 13 anys -l’última va ser el 2010, sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero- i que li atorga la responsabilitat de presidir i impulsar les reunions perquè la UE avanci en matèria legislativa. Tancar la reforma de les regles fiscals, del mercat elèctric o avançar en el Pacte Migratori són alguns dels principals reptes que se li plantegen al llarg del semestre europeu a l’Estat, que inevitablement també tindrà un ull posat en les eleccions generals del 23-J i els posteriors pactes electorals.
El primer acte oficial de la presidència es produirà aquest mateix dissabte a Kíiv, on el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. La trobada pretén refermar el compromís de la UE amb Ucraïna i fer palès un “suport sense fissures” del bloc comunitari en l’àmbit militar, financer i humanitari, una de les qüestions que és present a pràcticament a tots els debats que es fan des de Brussel·les.
El següent dia l’agenda de la presidència continuarà amb una reunió a la Moncloa amb el president del Consell Europeu, Charles Michel, i el dilluns serà el torn del col·legi de comissaris, que es desplaçaran fins a la capital espanyola. A partir d’allà, per davant hi haurà sis mesos de trobades d’ambaixadors, ministres i caps d’estat que buscaran avançar en diversos dossiers i tancar algunes carpetes abans de les eleccions europees, previstes el juny de 2024.
Les prioritats de l’executiu espanyol es divideixen en quatre. Primer, reindustrialitzar Europa i garantir l’autonomia estratègica, avançant en propostes com la Llei de Matèries Primeres Crítiques i en altres mesures que redueixin la dependència de la UE de països tercers. La segona passa per impulsar la transició ecològica, un punt on Espanya pretén posicionar-se com un dels països capdavanters en el desenvolupament de noves energies com l’hidrogen verd.
El tercer gran objectiu del govern espanyol és “consolidar el pilar social” europeu, reforçant la justícia social i econòmica entre els 27, mentre que la quarta pota de la presidència se centra a reforçar la unitat europea.
Si bé des del govern espanyol defensen que, independentment del resultat de les eleccions, les tasques des de la Unió Europea es continuaran duent a terme, són diverses les veus d’eurodiputats i experts que han posat en dubte que algunes carpetes avancin com està previst davant un hipotètic canvi de govern.
Dies marcats en vermell al calendari
Més enllà de les prioritats de la presidència espanyola, el semestre europeu tindrà diverses dates clau que poden marcar un abans i un després en certes qüestions. A banda de la visita a Kíiv, el gran esdeveniment tindrà lloc a Granada el 6 d’octubre, on els caps d’estat i de govern de la UE celebraran una reunió informal. Coincidint amb l’esdeveniment, el dia abans la ciutat andalusa també acollirà una nova trobada de la Comunitat Política Europea, el fòrum intergovernamental per a debats polítics i estratègics sobre el futur d’Europa creat en el marc de la invasió russa d’Ucraïna.
L’altra data marcada en vermell el calendari serà el 17 i 18 de juliol, dies en què Brussel·les serà l’epicentre de la cimera entre la Unió Europea i la Comunitat d’Estat Llatinoamericans i Caribenys (CELAC). La trobada ha de servir, entre altres coses, per traslladar el compromís polític del bloc amb l’Amèrica Llatina i avançar en acords comercials de gran magnitud amb Xile, Mèxic i el Mercosur.
El paper de Catalunya
Catalunya acollirà dos esdeveniments vinculats a la presidència espanyola. La primera serà la visita dels ambaixadors adjunts a Tarragona, prevista pels dies 20, 21 i 22 de juliol, mentre que la segona se celebrarà a Barcelona entre el 21 i el 22 de setembre, seu d’una reunió informal dels ministres de Transport.
Durant les trobades, entitats com l’Assemblea Nacional Catalana ja han avançat que pretenen fer accions de protesta per mantenir la internacionalització del Catalangate i “contrarestar” la imatge de “tranquil·litat i fi del conflicte català” que Sánchez projecta a Europa.
En paral·lel, durant la presidència espanyola també es preveu que es tractin qüestions com l’oficialitat del català als plens del Parlament Europeu i que entri en el debat la situació de la immunitat dels eurodiputats catalans, que la setmana vinent esperen un posicionament del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE).
En aquest context, el Govern ha lamentat que l’executiu liderat per Sánchez “no hagi tingut en consideració” la veu de Catalunya, mentre que des de la banda socialista s’acusa el Govern de ser poc proactiu i de mantenir un diàleg “molt pobre”.
