Si la longevitat en política activa fos un mèrit Ramon Espadaler, un dels més fidels escuders de Josep Antoni Duran i Lleida, s’enduria tots els premis. Va entrar per primer cop al Parlament de Catalunya el 1992 i pràcticament ja no se n’ha mogut, tret de quan va renunciar a l’escó per exercir, primer de conseller de Medi Ambient, i després d’Interior. Tot i ser un dels responsables de l’ensorrament i desaparició d’un partit històric com Unió Democràtica de Catalunya va saber mantenir-se en la política activa després d’aquella desfeta, gràcies a l’acord d’Units per Avançar, la formació que va recollir les cendres del sector duranista d’Unió i de la qual és secretari general, amb el PSC . El 21-D del 2017 va anar de número 3 per Barcelona a la llista que encapçalava Miquel Iceta. I, ara, el Consell Nacional d’Units ha donat llum verd a la renovació de l’acord amb els socialistes i ha tornat a designar Espadaler cap de llista, amb la qual cosa s’espera que el PSC el torni a situar en un lloc preponderant de la candidatura que li asseguri continuar ocupant butaca al Parlament quatre anys més. És evident que Units en solitari no tindria cap possibilitat d’obtenir representació però el pacte amb el PSC li garanteix. Espadaler ha fracassat estrepitosament a l’hora de bastir un projecte sòlid democristià amb certa incidència però se li ha de reconèixer que pel que fa a la supervivència personal és tot un triomfador. Per treure’s el barret.
Espadaler, com a bon duranista, el que més tem és una nova victòria de Junts. Per això aquest és el seu discurs en vista el 14-F: “si som realistes, de les properes eleccions, només en poden sortir dos possibles presidents: Pere Aragonès que representa la continuïtat d’un govern independentista, dividit i ineficaç, o Miquel Iceta, l’únic candidat que pot articular una alternativa sòlida i capaç d’afrontar amb cohesió els immensos reptes que té Catalunya al davant”. No només fa una defensa aferrissada d’Iceta que ni els del mateix PSC sinó que no vol esmentar ni a Puigdemont ni a Laura Borràs. No fos cas.
