CGT ha presentat una querella en un jutjat de Barcelona contra una desena d’alts càrrecs de TMB per presumpte fraccionament de contractes. La investigació del sindicat va començar per la divisió d’autobusos i després va passar a la de metro. La querella es remunta als últims cinc anys, a partir de les dades fetes públiques per la companyia en virtut de la Llei de transparència. El període afecta els mandats de Mercedes Vidal, de Rosa Alarcón i de Laia Bonet. El sindicat ha recopilat informació sobre més de 111.000 contractes per valor de 120 milions d’euros presumptament irregulars. En aquest sentit, fonts del sindicat han opinat en declaracions a l’ACN que el nombre de persones querellades podria pujar fins a la cinquantena.
La formació sindical assegura que a la querella, presentada aquest dimecres i encara no admesa a tràmit, s’explica que s’han trobat indicis d’un ús “abusiu, irregular i consentit en el temps” d’aquesta fórmula de contractació, que permet esquivar els procediments de contractació pública establerts per a contractacions a partir de determinada quantitat de diners.
Els contractes menors, els que es poden tirar endavant sense concurs públic, són els que tenen un import inferior a 15.000 euros per a serveis i subministraments i inferior a 40.000 euros per a obres.
Però a parer del sindicat aquesta fórmula s’ha utilitzat per fer fraccionaments il·legals, és a dir, per dividir contractes que podrien estar agrupats, “segurament de manera més cara i sense lliure concurrència”.
El sindicat també afirma que el volum de presumptes irregularitats “és tan gran” que hi podria haver un “ús irregular o preferencial amb certs proveïdors”.
Representants de la CGT han denunciat també les presumptes irregularitats als responsables actuals de la companyia, que, segons la formació, els han assegurat que es tracta d’una situació “heretada”, i els han admès que és “més pràctica” que la contractació ordinària. També els han indicat que estan fent esforços per corregir la situació.
Finalment, el sindicat afirma que cada contracte menor té un expedient “amb persones que justifiquen la necessitat i signen que no s’ha complert la llei de contractació pública”. És per això que entenen que un volum “molt important” d’aquests contractes “no s’ha fet bé” i que no descarten que el nombre de responsables pugui augmentar.
