La Generalitat ha declarat l’emergència cinegètica als massissos de les Gavarres i Rocacorba amb l’objectiu de reduir en un 70% la densitat de senglars. Dels setze que hi ha actualment per quilòmetre quadrat es vol arribar a una mitjana d’entre quatre i cinc. Per aconseguir-ho, d’ençà que va començar la temporada de caça i fins a finals de maig es volen capturar més de 6.700 senglars en aquestes dues àrees boscoses, que abasten més de 87.800 hectàrees.
La directora general d’Ecosistemes Forestals, Anna Sanitjas, diu que la prioritat és “reduir els danys” que provoca l’espècie damunt l’agricultura i ja avança que, si quan acaba la declaració no s’ha assolit el llindar de captures, el Departament actuarà “de manera subsidiària”.
L’emergència cinegètica serà un fet un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), cosa que passarà en els propers dies. S’estendrà a totes les àrees privades de caça que hi ha repartides als massissos de les Gavarres i Rocacorba (21 en el primer cas, i nou en el segon). En total, abraçarà 38 municipis repartits sobretot entre el Gironès, el Baix Empordà i el Pla de l’Estany, tot i que també n’hi ha un de la Garrotxa.
Entre els dos massissos, sumen una àrea que s’estén al llarg de 87.841 hectàrees. Segons ha subratllat Sanitjas, aquí la superpoblació de senglar ha generat una situació “crítica”, que es tradueix en nombrosos danys a l’agricultura que fan la situació “insostenible”.
De fet, la directora general d’Ecosistemes Forestals afirma que l’objectiu “únic i bàsic” de l’emergència cinegètica és “reduir els danys a zones agrícoles” que causa l’espècie. Per això, sobre plànol, es declara en aquells llocs on conflueixen una alta densitat de senglars -aquí, la mitjana és d’uns 16 animals per quilòmetre quadrat- amb les destrosses continuades que provoquen en conreus i cultius.
En el cas de Gavarres i Rocacorba, l’emergència cinegètica es mantindrà vigent fins al 31 de maig. Per actuar amb contundència, la declaració agilitza els tràmits administratius que han de fer els caçadors a l’hora de capturar senglars. I en paral·lel, també es fixa quants animals s’han d’abatre per aconseguir reduir-ne la densitat. En aquest cas, allò que es vol és abaixar-la en un percentatge que s’enfila fins al 70% (per arribar a tenir-ne entre quatre i cinc per quilòmetre quadrat).
Si el percentatge anterior es trasllada en xifres, d’ençà que va començar la temporada de cacera (al setembre del 2022) i fins al 31 de maig, al massís de les Gavarres s’han d’abatre 4.492 senglars. I al de Rocacorba, 2.234 més. La prioritat, concreta Sanitjas, és actuar de manera selectiva i, sempre que sigui possible, “capturar individus joves enfront dels adults, i femelles en comptes de mascles”.
“Reconeixem que estem demanant un esforç extraordinari a les societats de caçadors; però s’ha parlat amb totes elles i estem convençuts que és possible”, ha explicat la directora general d’Ecosistemes Forestals.
Un cop s’arribi a finals de maig, el Departament analitzarà si l’objectiu s’ha acomplert. I si això no passa, la directora general ja ha avançat que serà Acció Climàtica qui actuï “de manera subsidiària” per aconseguir-lo. Per això, de bracet amb els caçadors, també es faran captures per part dels agents rurals i dels guardes de reserves nacionals de caça. “Garantirem l’execució d’aquests objectius amb totes les mesures de què disposem”, afirma Sanitjas.
L’emergència cinegètica és una de les figures que recull el pla de xoc que el Departament va engegar l’any passat per reduir la superpoblació de senglars al territori. Tant Sanitjas com la directora territorial d’Acció Climàtica, Elisabet Sánchez, han explicat que la Generalitat també s’està plantejant declarar-la en “àrees concretes” de Barcelona i la Catalunya central. Això sí, tenint en compte que es compleixin els dos requisits que calen per activar-la.
En referència a les comarques gironines, precisament, Sánchez ha concretat que en altres llocs amb elevades densitats de senglar -en concret, a l’Alt Empordà i a la Garrotxa- de moment l’emergència cinegètica no s’activa. Precisament, perquè en aquestes dues comarques no s’ha superat el llindar que es fixa per als danys a l’agricultura. En concret, que durant tres mesos seguits s’hagi atorgat una autorització excepcional per abatre-hi senglars (cosa que permet, per exemple, actuar en camps de conreu d’acord amb els pagesos o fer batudes nocturnes).
Elisabet Sánchez sí que ha volgut deixar clar, però, que això no treu que a l’Alt Empordà i a la Garrotxa no s’hi estigui actuant. “Hi ha zones, que tenim localitzades, on els senglars causen danys a l’agricultura; però en aquest cas, les accions es fan de manera més quirúrgica”, ha concretat.
La sequera persistent ha agreujat la superpoblació de senglars a les comarques gironines, cosa que ha comportat que l’espècie es desplaci cada cop més cap als conreus a la recerca de menjar, o bé s’apropi a zones urbanes. Això implica també que augmenti el risc d’accidents de trànsit i el de transmissió de malalties com la Pesta Porcina Africana (PPA), perquè si se’n declara un brot, l’elevada densitat de senglars podria fer que es propagués amb rapidesa.
De fet, les dades parlen per si mateixes. Perquè durant les dues últimes temporades, a les comarques gironines s’han arribat a abatre fins a un 29% més de senglars. Acció Climàtica subratlla que, a l’hora de combatre’n la superpoblació, la declaració d’emergència cinegètica és una mesura més, que s’afegeix a tota la resta que inclou el pla de xoc. “Estem desplegant moltes mesures alternatives a la cacera, com la protecció de conreus, de zones urbanes o l’impuls de mètodes contraceptius”, ha dit Sanitjas.
A l’hora de prevenir els danys a conreus, el Departament està impulsant diferents mesures. “Estem treballant i avaluant-ne diverses: sobretot són tanques cinegètiques i pastors elèctrics, però en el cas dels fruiters, també proteccions directes al tronc de l’arbre”, ha conclòs la directora general.
