Esquerra Republicana vol que en el termini d’un any, a partir de l’entrada en vigor de la llei catalana de memòria democràtica, es facin tots els tràmits i tasques necessàries per culminar la retirada del monument franquista, que encara és al riu Ebre al seu pas per Tortosa (Baix Ebre). Així ho fixen les esmenes que els diputats i les diputades republicans han registrat a la llei de memòria que encarrila els últims passos al Parlament. També demanen aplicar altres mesures per restaurar institucions afectades pel franquisme, reconèixer les ètnies i llengües que en van ser víctimes i introduir la memòria democràtica com a assignatura a les escoles catalanes.
Entre d’altres, les propostes dels republicans també inclouen una mesura per reparar la memòria a les institucions que les autoritats franquistes van suprimir. És el cas per exemple de Medinyà (Gironès), que va quedar annexionat a Sant Julià de Ramis (Gironès). Les esmenes d’Esquerra aposten per apuntalar el dret d’aquests municipis, institucions o persones jurídiques públiques a ser restituïts i a recuperar la seva personalitat jurídica.
El text també amplia els supòsits de víctimes de la dictadura. Explícitament, Esquerra vol que es reconegui el poble gitano i romaní com a víctimes de la persecució, la discriminació i atemptats contra la seva identitat, i que es posi en valor l’opressió que el franquisme va imposar a moltes dones per raó de gènere amb casos com el del Patronato de Protección de la Mujer, també per raó d’orientació o identitat sexual. Les esmenes també fixen com a víctimes de la repressió cultural les comunitats lingüístiques catalanes i araneses.
Esquerra també proposa introduir la memòria democràtica com a assignatura el currículum educatiu de les escoles catalanes amb rigor històric, pluralitat i perspectiva de gènere; i habilitar un servei d’atenció a la víctima per reclamar a l’Estat reparacions o demandes davant de les persones, físiques o jurídiques, van perpetrar violacions de drets humans o d’explotació de treballs forçats. Els republicans també proposen que la direcció del Memorial Democràtic sigui nomenada pel Govern a través de concurs públic, amb una durada de quatre anys renovable quatre anys més.
Aquestes esmenes s’afegeixen al que el projecte de llei del Govern ja recollia, un projecte que l’executiu va aprovar el març de l’any passat en pro de la recuperació de la memòria històrica del país.
