ERC s’obre a estudiar una possible reforma del delicte de terrorisme al Codi Penal. L’exdiputat dels comuns Jaume Asens, advocat i ara dirigent de Sumar, va fer dimecres una proposta per desencallar l’amnistia: aprovar la llei i, si els jutges en paralitzen l’aplicació, modificar la descripció de terrorisme del Codi Penal. Fonts d’ERC consultades per l’ACN expliquen que no veuen pas malament aquesta via, si bé urgeixen a aprovar abans l’amnistia al Congrés. Des de Calàbria subratllen que, per si sola, la llei d’amnistia no canvia el marc legislatiu ni el “biaix” d’alguns tribunals. I que modificar el terrorisme al Codi Penal, reformar la llei orgànica del TC, o derogar la ‘llei mordassa’ són escenaris que podrien ajudar en aquest sentit.
“Hem de trobar un punt intermedi”, va dir Asens dimecres a TV3. El dirigent de Sumar aposta per aprovar la llei d’amnistia, si cal amb noves modificacions per a millorar-la. I, en paral·lel, negociar una nova reforma del Codi Penal espanyol. Asens vol evitar així que jutges com el de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, aprofitin alguns dels “forats” que podria tenir el redactat.
L’ACN ha pogut parlar amb diverses fonts d’ERC, que subratllen que, d’entrada, el partit no s’oposarà pas a millorar el Codi Penal si així pot beneficiar les persones “represaliades” per l’Estat, o blindar “encara més” els efectes de l’amnistia. La formació que lideren Oriol Junqueras i Marta Rovira sí que reiteren que aquesta reforma no es pot fer “a la lleugera” ni en qüestió d’unes setmanes i prou, sinó “en el moment oportú”.
A més, des d’ERC constaten que per modificar el delicte de terrorisme al Codi Penal també caldrà un ampli consens de la majoria de la cambra baixa espanyola. Un consens que a ERC recorden que ja hi era per aprovar dimarts l’amnistia, fins que Junts va decidir “saltar-se’l” i rebutjar el text al costat de PP i Vox.
Així doncs, Esquerra s’hi posa bé per ajudar a millorar el redactat del Codi Penal, en cas que sigui necessari. I admeten que ara mateix la modificació de terrorisme és un “problema” perquè, amb el redactat actual, facilita imputar per aquest delicte per accions que no ho són, tal com apunten les fonts consultades. Des de Calàbria avisen que caldrà “temps, consens i treball”, però fan una crida a posar-s’hi.
De la mateixa manera, el partit republicà insisteix que cal aprovar la llei d’amnistia “pròximament”, sobretot perquè ja comptava amb un “bon acord ampli”. Des d’ERC, doncs, s’obren a abordar els debats i les reformes que calgui durant aquesta legislatura espanyola, si bé asseveren que no s’hi ha de supeditar l’aprovació de la llei d’amnistia.
Sánchez: “Independentisme no és terrorisme”
El president espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar dijous que, amb el text actual de la llei d’amnistia, “tots els independentistes seran amnistiats” perquè “independentisme no és terrorisme”. Al seu torn, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va constatar poc després l’obvietat d’aquesta reflexió: “És evident. I afegeixo que no som delinqüents”. I va urgir a aprovar la llei d’amnistia “com més aviat millor”.
Amnistia Internacional també reclama la reforma
El director d’Amnistia Internacional a Espanya, Esteban Beltrán, afirmava dimarts, en una entrevista a l’ACN, que precisament calia modificar el Codi Penal: “Cal reformar-lo per assegurar que els delictes de terrorisme responen realment al que marquen els experts internacionals, i no a alguna cosa que pugui ser utilitzada per a altres aspectes que no tenen res a veure amb terrorisme i en alguns casos que tenen a veure amb llibertat d’expressió, reunió o manifestació”.
En aquest sentit, Amnistia Internacional considera que tota la discussió es produeix per la reforma del Codi Penal del 2015, que va incloure “elements tremendament ambigus” que fan que “qualsevol pugui ser condemnat per delictes de terrorisme”. Així mateix, l’organisme afirma que “ningú hauria de ser jutjat per terrorisme” en els casos de Tsunami Democràtic i els CDR.
Beltrán admet en les declaracions a l’ACN que, en les causes judicials sobre el procés sobiranista, “hi pot haver altres infraccions penals com desordres greus”, però en cap cas terrorisme. “En el cas dels CDR, el mateix fiscal reconeix que no es pot acusar ningú d’actes violents”.
