Nou intent polític per resoldre l’escull de les sancions als ajuntaments que incompleixen les mesures per combatre la sequera. El 22 de març el Parlament va aprovar amb els únics vots a favor d’ERC el decret llei. La setmana següent va descarrilar al Palau de la Generalitat la cimera de l’aigua per la incapacitat d’acordar quan s’apliquen les sancions als municipis incomplidors. Ara ERC, Junts i PSC intenten trobar una fórmula sense fixar una data concreta abans de dijous, quan el ple del Parlament votarà una proposició de llei de Junts. Tot plegat amb la proximitat de les eleccions del 28-M. Segons les últimes dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el 20% d’ajuntaments amb restriccions per la sequera incompleixen mesures.
ERC, Junts i PSC seguiran en contacte durant el cap de setmana llarg per tal d’intentar arribar a un acord abans de dijous. En els últims dies hi ha hagut diverses reunions i intercanvis de documents. En les negociacions també hi han participat per part del Govern el secretari general d’Acció Climàtica, David Mascort, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes.
Els grups van decidir convertir el decret aprovat sobre la sequera en projecte de llei per tal de fer modificacions al text. I és que el decret només va rebre els vots a favor d’ERC mentre que PSC, Junts, En Comú Podem i la CUP s’hi van abstenir enmig de crítiques. Finalment, però, la negociació que sembla que té possibilitats de prosperar s’està fent a partir d’una proposició de llei de Junts tramitada per la via exprés. Es votarà aquest dijous al ple del Parlament només dues setmana després que el grup presidit per Albert Batet la registrés.
En Comú Podem s’ha quedat inicialment al marge de les negociacions i ha criticat que ara “es vulgui arreglar el problema de la sequera en una hora”. En aquest sentit, volen que el Parlament faci un ple monogràfic sobre l’aigua.
La proposta de Junts aposta per poder fer contractacions “d’emergència” per combatre la sequera com ja es va fer amb la covid. I, pel que fa al règim sancionador, estableix no aplicar-lo fins a l’1 de juliol. I és aquest punt que ERC, Junts i PSC estan negociant per poder introduir un acord a través d’una esmena que substitueixi la data de l’1 de juliol.
De fet, el decret del Govern va entrar en vigor el 7 de març, abans que fos convalidat pel Parlament, però no s’han començat a aplicar les multes als ajuntaments incomplidors. Des de Junts confien que la seva proposició de llei suposi un “punt d’inflexió” per fer front a la sequera i demanen una llei que “garanteixi més inversions i accions, menys sancions i més recursos”.
Tots els grups estan d’acord que calen ajudes als ajuntaments perquè puguin fer les obres necessàries per complir les restriccions com, per exemple, arreglar canonades per reduir fuites. I la fórmula que es podria acordar passa per condicionar les sancions a les ajudes econòmiques. ERC proposa no multar els ajuntaments incomplidors fins que s’hagin convocat les subvencions. I, per tant, que s’acabin sancionant aquells que no hagin volgut fer part de la seva feina. Els republicans defensen que hi ha d’haver “coresponsabilitat” per part de totes les parts, també dels ajuntaments. I mantenen que les sancions són necessàries perquè “no són una mesura persecutòria sinó dissuasòria”.
El PSC des de l’inici s’ha oposat a les sancions però ara s’ha obert a negociar un termini sense “data concreta”. Volen que es doni temps als ajuntaments “entre que es convoquen els ajuts” per fer les obres necessàries i començar a multar aquells que no apliquin les mesures.
Un de cada cinc municipis amb restriccions supera el límit de consum
Segons les últimes dades que té l’ACA, un de cada cinc municipis amb restriccions, el 20%, supera el límit de consum fixat en el període de sequera. Els municipis en estat d’alerta poden gastar 250 litres diaris per persona i els que estan pitjor, en estat d’excepcionalitat, 230.
Actualment hi ha 224 municipis de 15 comarques en estat d’excepcionalitat. Són del sistema Ter-Llobregat i de l’aqüífer del Fluvià Muga, i van entrar en aquesta situació el 7 de març. Uns altres 293 municipis es troben en estat d’alerta. Per tant, un total de 517, més de la meitat dels municipis catalans, es troben en situació d’alerta o excepcionalitat.
