ERC ha anunciat aquest diumenge que presentarà una moció a tots els ajuntaments de Catalunya per demanar que es posi el nom de Neus Català i Conxita Grangé a carrers i equipaments municipals. Coincidint amb l’aniversari del naixement de Català, el 6 d’octubre de 1915 a Els Guiamets (Priorat), el grup polític també reclamarà als consistoris que instal·lin una placa on es pugui llegir la seva biografia, la de Grangé o la d’alguna altra de les milers de republicanes deportades i perseguides pel nazisme i el feixisme. A més, ERC instarà els ajuntaments a iniciar campanyes de difusió sobre la vida d’aquestes dones als camps de concentració nazis. Unes dones que han estat “encara més oblidades” a la societat, segons la diputada d’ERC al Parlament Raquel Sans.
Sans ha explicat a l’ACN que la moció és una iniciativa de la Vicesecretaria General de les Dones promoguda per ERC, i ha assegurat que la proposta va sorgir arran de la notícia de la inauguració a París d’un passatge batejat amb el nom de Neus Català. “Ens sembla interessant que dones com ella rebin aquest reconeixement”, ha afirmat la diputada.
A parer de Sans, la iniciativa permetrà que els regidors puguin presentar als seus ajuntaments una moció sol·licitant que “dues dones que van ser molt emblemàtiques en la lluita contra el feixisme” com Català i Grangé puguin tenir un llegat a carrers i espais de localitats catalanes.
La moció proposada per ERC insisteix en la necessitat de “crear espais de memòria” i els considera una “eina imprescindible” per fer “pedagogia dels valors de la pau, de la tolerància i del respecte, en especial a les generacions més joves”.
Així mateix, el text recorda que aquesta és una manera d’acomplir les resolucions de l’ONU en relació a Veritat, Justícia i Reparació i Garanties de No Repetició.
Dues catalanes deportades al camp de Ravensbrück
Neus Català i Conxita Grangé van ser perseguides pel nazisme i deportades al camp de concentració de Ravensbrück, situat al nord de Berlín i destinat exclusivament a dones. Després del seu alliberament, les dues van dedicar-se activament a defensar la democràcia i recuperar la memòria històrica de moltes altres deportades.
Català va arribar a Ravensbrück el 1944 i posteriorment va ser deportada al camp de Flossenbürg. Va ser presidenta de l’Amical de Ravensbrück des de la seva fundació, l’any 2005, quan la Generalitat la va distingir amb la Creu de Sant Jordi. A més, el 2014 va rebre la Medalla d’Or al mèrit cívic de l’Ajuntament de Barcelona i el 2015 la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. Català va morir el passat 14 d’abril al seu poble natal, Els Guiamets (Priorat).
Grangé, l’última supervivent catalana dels camps de concentració nazis, va morir el passat 27 d’agost a Tolosa de Llenguadoc, la ciutat francesa on va viure i on va retornar després del seu internament a Ravensbrück. Al llarg de la seva vida, va rebre diverses condecoracions, com ara la Legió d’Honor de la República francesa, la Medalla al Mèrit Nacional, la Creu de Guerra, la Medalla de la Resistència i la Medalla Militar.
