Els grups d’ERC, Comuns i CUP demanen al president del Parlament, Josep Rull, que activi els mecanismes contra la violència masclista, després de l’última denúncia pública contra Francesc de Dalmases, diputat de Junts. Tal com ha pogut saber l’ACN, els tres grups han consensuat un escrit on reivindiquen els protocols davant l’assetjament com a eines preventives i de gestió de denúncies per garantir que els partits no es desresponsabilitzin de les accions dels seus representants. Els tres grups insten Junts a aplicar els seus mecanismes interns, una petició compartida pel PSC, que també exigeix explicacions al partit de Carles Puigdemont, segons les fonts consultades. El grup d’Albert Batet i Mònica Sales ha declinat valorar els fets.
Els grups d’ERC, Comuns i CUP han consensuat un text, al qual ha tingut accés l’ACN, on se solidaritzen amb les dones periodistes que aquesta setmana han denunciat a xarxes socials casos d’assetjament. En aquest sentit, i davant la denúncia pública de la periodista Marta Roqueta contra Dalmases, els tres grups demanen a Rull que activi els “mecanismes parlamentaris existents” davant aquest tipus de situacions. A més, reclamen que Junts, el partit del qual forma part el diputat, també ho faci amb els seus “mecanismes interns” per aclarir els fets.
ERC, Comuns i CUP també posen en relleu “l’especial indefensió” que generen l’assetjament, els abusos de poder i les violències sexuals en el marc de relacions laborals o de dependència econòmica pel xantatge amb la possibilitat de perdre la feina o veure danyada la carrera professional. Així, reiteren la importància dels protocols davant l’assetjament com a eines internes preventives i de gestió de denúncies concretes, perquè puguin garantir que els partits no es “desresponsabilitzin” de les accions comeses pels seus representants.
El comunicat conjunt arriba després que Roqueta acusés públicament Dalmases de violència masclista i “maltractament psicològic”. Consultades per l’ACN, fonts de PSC, ERC, Comuns i CUP coincideixen a reclamar a Junts algun tipus de mesura després de les noves acusacions contra el seu diputat. La CUP va més enllà i avança que estudia portar el cas al Grup de treball en equitat de gènere, antiracisme i no discriminació del Parlament. En canvi, el grup que presideix Batet ha declinat fer cap valoració sobre la nova denúncia a les xarxes contra Dalmases.
Des de PSC, ERC, Comuns i CUP lamenten que hi hagi una nova acusació contra Dalmases, diputat de Junts al Parlament des del 2017. També coincideixen a apuntar, però, que no els ha sorprès pas la notícia, tenint en compte els altres casos que hi ha hagut contra Dalmases. Així mateix, desconfien que el partit de Puigdemont prengui cap mesura contra el seu diputat. En aquest sentit, recorden que ja hi ha hagut altres precedents d’episodis de violències masclistes a Junts, i que no hi ha hagut represàlies “suficients” contra els presumptes agressors.
“Maltractament psicològic” i violència masclista
Roqueta va denunciar aquest dijous a través de les xarxes “maltractament psicològic” per part de Dalmases, a qui va acusar de violència masclista. “El tenim al Parlament, és públic que ha escridassat periodistes i ha maltractat companyes de feina. Ningú mou cap dit”, va explicar la periodista, investigadora i consultora feminista. En diversos missatges a X, va detallar que havia parlat amb dirigents de Junts, però que “no van fer res”, i va acusar el partit de Puigdemont “d’encobrir-ho”.
“Esbroncar periodistes dones i companyes de feina forma part de les violències masclistes que desplega”, va afegir en referència a Dalmases, actual vicepresident de la Mesa de la Comissió de Justícia i Qualitat Democràtica del Parlament, i portaveu dels grups en la Comissió d’Unió Europea i Acció Exterior. La periodista subratllava que Dalmases li va proposar escriure a la seva revista. “Després em va dir que estava enamoradíssim de mi, i a partir de llavors va començar el maltractament psicològic”, afegia al tuit.
La també investigadora i consulta feminista reiterava a les xarxes que, en un “cas d’abús de poder”, la situació no és de la víctima contra el seu agressor, sinó “contra el sistema”: “El que fa és públic i notori. Junts li ho ha permès, el Parlament també, els periodistes, també”, lamentava.
També va respondre “doncs això”, a un comentari que li preguntava si es referia a Dalmases. “Esbroncar periodistes dones, igual que companyes de feina, forma part del conjunt de violències masclistes que desplega. Amb les paies amb qui s’enrotlla mentre en públic va amb qui va agafadet del braç les atrapa en una teranyina d’abús psicològic”, relatava.
El cas Dalmases
Dalmases va esbrocar una periodista del programa ‘FAQs’ de TV3 després de l’entrevista del 9 de juliol de 2022 que va fer aquest programa a l’aleshores presidenta del Parlament i de Junts, Laura Borràs. El diputat, en aquell moment vicepresident de Junts, va acompanyar Borràs al plató, i va fer entrar la periodista amb la qual s’havia pactat l’entrevista a un camerino. Dalmases la va “escridassar i intimidar”, agafant-la pel braç, tal com s’ha relatat en les diverses investigacions sobre el cas, fetes tant al Parlament com al partit.
Una d’aquestes investigacions les va dur a terme l’advocada Magda Oranich, designada per l’executiva de Junts per elaborar un informe sobre les “intimidacions” de Dalmases. Oranich va explicar que també va rebre “pressions” de Borràs (l’expresidenta del Parlament la va fer sentir “intimidada”) a l’hora de fer l’informe de Junts sobre Dalmases. I va assegurar que “moltes diputades” li havien fet arribar queixes sobre el mateix diputat. L’advocada també va afirmar que hi havia un comportament “habitual” en Dalmases, respecte a totes aquestes conductes.
L’expedient de Junts sobre l’esbroncada de Dalmases a la periodista del ‘FAQs’ va concloure que “es va sentir intimidada”. L’informe intern sosté que el diputat “va perdre els nervis” i va tenir una actitud “incorrecta”. Membres del Consell Nacional de Junts van impulsar una recollida de firmes perquè Dalmases deixés l’acta de diputat, però ell només va dimitir com a vicepresident del partit. De fet, es va tornar a presentar a les llistes electorals del 12-M de l’any passat i actualment torna a ser diputat del Parlament.
Vulneració del Codi de conducta
La Mesa del Parlament va acordar, el novembre de 2022, sancionar Dalmases amb una multa de 600 euros i una amonestació pública per vulnerar el Codi de conducta del Parlament. L’òrgan va prendre aquesta decisió després que la Comissió de l’Estatut dels Diputats (CED) conclogués al seu informe que el diputat de Junts havia comès una “infracció lleu” en l’esbroncada a una periodista del ‘FAQs’. Les sancions econòmiques pels casos d’infracció lleu del codi van des dels 600 euros com a mínim -la xifra que s’ha acordat en el cas de Dalmases- fins als 12.000 euros.
En la reunió prèvia de la Comissió de l’Estatut dels Diputats es va concloure que Dalmases havia “intimidat” la periodista de TV3, i ho va emmarcar en una infracció lleu del Codi de conducta del Parlament. El text de la CED es va aprovar amb els vots a favor del PSC, ERC, CUP i els comuns, l’abstenció de Vox, Cs i el PPC, i el vot contrari de Junts (el partit de Dalmases).
L’informe de la CED no proposava com sancionar Dalmases, ja que aquesta és una competència de la Mesa. Tot i això, el text sí que considerava que el diputat va vulnerar els articles 7 i 8 del Codi de conducta de la cambra. Concretament, l’article 7 estipula que els diputats han de tenir “una actitud escrupolosa i exemplar” i “una conducta respectuosa amb els altres diputats i amb els ciutadans”. També assenyala que s’ha d’utilitzar “un llenguatge adequat” i “un sistema de relació fonamentat en la interacció constructiva, cordial i dialogant”.
Pel que fa a l’article 8 s’hi concreta que la col·laboració entre els diputats i els mitjans de comunicació “s’ha d’orientar a favor del dret a la informació i del dret dels ciutadans a poder tenir una opinió formada”.
Així mateix, l’article 28 del Codi de conducta estableix que les sancions establertes per l’article 27.1 i 2 poden ser acumulatives en funció de la gravetat de la infracció. I afegeix que s’han de tenir en compte totes les circumstàncies concurrents per a valorar i determinar la responsabilitat, especialment si hi ha intencionalitat, reincidència o reiteració, i els perjudicis causats, si escau.
D’altra banda, cinc dones van afirmar que havien patit “abús laboral”, “abús de poder” i “maltractament psicològic” per part de Dalmases. A més, periodistes de l’ACN i Catalunya Ràdio també van revelar pressions i intimidacions de Dalmases, a més de “missatges desagradables i intimidatoris” contra ells i la seva condició de periodistes.
Madaula i Casol
Roqueta també ha acusat la formació de Puigdemont “d’encobrir” Dalmases: “Vaig parlar amb dirigents del partit. No han fet res”, va criticar ahir a ‘X’. “En aquest cas és una passa que Junts i el Parlament van tenir l’oportunitat de frenar i no ho van fer”, va afegir en un altre missatge. Roqueta també opinava ahir a les xarxes que Aurora Madaula, exdiputada de Junts, no dirà res ara perquè Dalmases és “amic” d’ella. Madaula va explicar el novembre de 2023 que havia patit “violència silenciosa” per part de companys i companyes del seu grup.
“Violència masclista és dir que hauries de riure més per poder progressar a la feina. A quants homes se’ls valora pel seu somriure? Violència masclista és que et menystinguin a la feina, no t’escoltin o modifiquin una proposta sense la teva opinió”, va denunciar Madaula durant el Parlament de les Dones. Dos mesos després es va fer públic que la també diputada de Junts Cristina Casol va denunciar el seu grup parlamentari el mateix novembre de 2023 per un presumpte cas d'”assetjament per raó de gènere”. Madaula i Casol ja no van anar a les llistes de Junts a les eleccions del 12 de maig de 2024.
Finalment, Junts i Madaula van renunciar a litigar i van arribar a un acord, el juliol passat, per revisar el protocol intern contra l’assetjament. El partit també es va comprometre a formar els seus càrrecs orgànics institucionals en el termini de dos anys. Al seu torn, Casol va mantenir l’acta de diputada, però Junts la va expulsar del grup (l’anterior legislatura). A més, el partit de Puigdemont es va querellar contra l’empresa que va investigar la denúncia de Casol per assetjament. Des del Govern de Pere Aragonès, Comuns i CUP veien la querella per l’informe sobre Casol com una “amenaça” a les víctimes de masclisme.
Més de la meitat de les periodistes ha patit assetjament sexual
Més de la meitat de les periodistes ha patit assetjament sexual (54%) i per raó de gènere (55%) en la seva trajectòria treballant en mitjans de comunicació. Aquesta és una de les dades de l’informe publicat per Mèdia.cat, l’Observatori Crític dels Mitjans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils.
L’informe també indica que en cas d’haver patit assetjament, la majoria ho han compartit al seu entorn de confiança, però la gran majoria (més del 95% de les dones) no han recorregut a la comissió o persona encarregada del protocol d’assetjament del mitjà en què treballa. La mostra la conformen 136 dones periodistes, que han respost un qüestionari amb una seixantena de preguntes, sobre masclismes subtils, discriminacions i assetjament.
L’informe ‘Violències masclistes contra periodistes. Com impacten en les dones en la professió i condicionen l’exercici del periodisme a Catalunya’, elaborat per la periodista Meritxell Rigol, coordinadora de l’Observatori de les Violències Masclistes de Mèdia.cat, és la primera investigació en àmbit català sobre la incidència de les violències masclistes en l’exercici periodístic. Rigol va explicar que la majoria dels casos s’han produït en els darrers cinc anys.
