Després de més de 30 anys de negociació, aquest dijous 1 de juny entra en vigor la patent unitària europea, un sistema que ha de permetre a les empreses registrar les seves patents a la UE a través d’un sol tràmit en comptes de 27 -un per cada estat membre-, com passava fins ara. Malgrat que la iniciativa no compta amb el suport de tots els països -en cobrirà un total de 17-, les diferents veus del sector la consideren “un èxit” per a la innovació, ja que agilitzarà els tràmits a les empreses. Un dels que queda fora del sistema és Espanya, que ha lamentat que el castellà no s’inclogui en la llista d’idiomes per sol·licitar patents. En aquest sentit, els eurodiputats catalans lamenten l’actitud de l’Estat i veuen “ridícul” l’argument.
A diferència de l’escenari que hi havia fins ara, la iniciativa europea permetrà a les empreses innovadores registrar les seves patents amb un sol tràmit a l’Oficina Europea de Patents (OEP), amb seu a Munic (Alemanya). Això comportarà que les patents, un cop obtinguin el vistiplau de l’OEP, quedaran protegides en tots aquells territoris sumats al sistema.
Al seu torn, la patent unitària europea estarà vinculada el Tribunal Unificat de Patents, el nou organisme que tindrà competències exclusives respecte a les accions judicials sobre les patents, tant les que s’atorguin a través del sistema unitari com les que es validin a cada estat membre. Tot plegat ha de permetre reduir burocràcia, agilitzar les tramitacions i dotar d’una major seguretat jurídica les empreses. Segons els càlculs de la Comissió Europea, a més, el cost de protegir una invenció a la UE passarà de 36.000 euros a poc més de 6.000 euros.
“En termes generals és una bona notícia per a la innovació i la recerca a Europa”, defensa l’eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, en declaracions a l’ACN. “La Unió Europea sempre va darrere els Estats Units i la Xina en recerca; ara, amb el nou sistema de patents estimularà la innovació […] i es farà la vida més fàcil als investigadors”, afegeix. En aquest sentit, i malgrat que no tots els estats de la UE s’hagin sumat a la iniciativa, Ponsatí qualifica “d’èxit” la seva implementació.
En la mateixa línia s’expressa l’eurodiputat d’ERC, Jordi Solé, qui veu en la patent unitària europea “un avenç en el mercat comú i en la lògica europea de fer les coses junts i de forma coordinada”.
L’excepció d’Espanya
Espanya, juntament amb Croàcia i Polònia, és un dels pocs estats de la UE que no s’ha sumat a la patent única europea. Pel que fa a la resta, un total de 17 estaran coberts pel nou sistema, mentre que els set restants està previst que s’hi uneixin aviat.
L’argument de l’Estat per rebutjar la iniciativa és una qüestió essencialment lingüística. Tal com es va acordar, la tramitació de les patents es farà en anglès, francès o alemany. En aquest sentit, el govern espanyol considera que no admetre el castellà suposarà una pèrdua de competitivitat per a les empreses, especialment les pimes, i destaca la “gran rellevància a nivell mundial” que té l’idioma.
Els eurodiputats catalans, en canvi, lamenten la postura de l’executiu central, a qui acusen d’actuar “contra la voluntat de reforçar el mercat únic”. “Crec que és un error, fins i tot trobo ridícul que l’Estat hagi rebutjat entrar al sistema de patent unitària per motius lingüístics”, assenyala Solé. “La bel·ligerància dels diferents governs per defensar el castellà és la mateixa que ens trobem nosaltres quan reclamem eines per poder defensar el català davant els atacs lingüístics que suportem”, afegeix.
Per la seva banda, Ponsatí titlla l’argument de “patètic” i subratlla la importància de “simplificar la vida als inventors”. “El món de la recerca i la innovació parla un idioma i no 27”, defensa, lamentant que l’executiu apliqui “un nacionalisme espanyol” que acaba perjudicant els grups de recerca i la indústria innovadora.
L’impacte d’aquesta decisió serà especialment rellevant a Catalunya, que segons dades de la mateixa Oficina Europea de Patents va liderar l’any 2022 la sol·licitud de patents a l’Estat, amb un 31,4% del total. Ponsatí considera que el sector innovador català serà “menys competitiu”, mentre que Solé parla “d’oportunitat perduda” per poder facilitar la vida a les empreses del país.
Laments des de l’OEP
Des de l’Oficina Europea de Patents també lamenten els arguments exhibits per Espanya i asseguren que la no incorporació al sistema unitari provocarà una reducció en el nombre de sol·licituds de patents, que el 2022 va assolir la segona xifra més alta de la història amb 1.925 tramitacions. “Inevitablement es produirà un descens, perquè els investigadors hauran de duplicar els tràmits i això portarà complicacions”, exposa el director de comunicació i portaveu l’Oficina Europea de Patents, Luis Berenguer.
A més, Berenguer afirma que, per ara, no ha detectat “cap indici” que Espanya tingui intenció de modificar la seva postura. Davant aquesta situació, Solé reclama una pressió “més forta” del teixit empresarial per convèncer el govern espanyol que canviï d’opinió. “Si no hi ha aquesta pressió, que fins ara ha estat molt feble, difícilment hi haurà un canvi de posició”, conclou.
