Amnistia Internacional, CEAQUA, Irídia i Sira han lamentat la “lentitud” i “ineficàcia” de la Llei de memòria democràtica quan es compleixen dos anys de la seva posada en marxa. Les entitats constaten que la norma “no elimina els obstacles” per a que puguin investigar-se els crims del franquisme, ni per a avançar en l’esclariment de “greus violacions de drets humans”. Les organitzacions han afirmat que, més enllà de la “rendició de comptes” per aquests fets, sí s’han produït alguns avenços com la nul·litat d’alguna sentència dictada en el marc de procediments “injustos” i la creació de la fiscalia de memòria democràtica i drets humans. Tot i això, han lamentat que aquesta fiscalia no ha iniciat cap acció davant en els termes previstos.
Les quatre entitats han apuntat especialment a la “preocupant lentitud” en la implementació de la norma, com asseguren que evidencia la seva manca de desenvolupament reglamentari o que la creació de tres comissions tècniques contemplades a la llei s’hagi produït un any i mig després de la seva entrada en vigor. En concret, a l’abril es va impulsar la creació de tres comissions de memòria que, entre d’altres temes, han d’avaluar què víctimes, que encara no hagin rebut compensació, hi tindran dret; estudiaran les vulneracions de drets humans entre 1978 i 1983 i elaboraran un informe sobre les mesures necessàries per a l’aplicació dels principis de veritat, justícia, reparació i no repetició respecte de la situació històrica del poble gitano. Les organitzacions asseguren però que no tenen constància que les comissions hagin començat a treballar.
D’altra banda, han criticat que no s’hagin admès o s’hagin arxivat més d’una desena de querelles per tortures, desaparició forçada, execucions extrajudicials, robatori de nadons i treball esclau que s’han presentat des de l’entrada en vigor de la llei.
Davant d’aquesta situació, les organitzacions han assegurat que continuaran treballant per acabar amb la “impunitat” i la manca d’investigació dels crims comesos durant el franquisme. En aquest sentit, han reclamat que es modifiqui la llei d’amnistia de 1977, que es reformi el codi penal per a incorporar el principi de legalitat des d’una perspectiva de dret internacional i s’aprovi la llei de nadons robats.
També han recamat al govern espanyol que posi en marxa el desenvolupament reglamentari de la llei de memòria democràtica. Per últim, reclama a les comunitats autònomes que han aprovat o estan en procés d’aprovar noves normatives sobre memòria garanteixin la preservació històrica de la memòria col·lectiva de les “greus violacions” de drets humans comeses durant la Guerra Civil i el franquisme i permetin que les entitats que han treballat per les víctimes ho puguin continuar fent “sense limitacions ni restriccions indegudes”.
