L’entitat Punt de Referència i un dels joves migrants sols que atén alerten que el repartiment de menors migrants no acompanyats és “maltractament” i una vulneració “molt greu” dels seus drets. En Madou, de 18 anys, fa dos anys i vuit mesos que es troba a Barcelona. Vivia en un centre i en assolir la majoria d’edat va haver-hi de marxar. Considera que el repartiment dels joves és “maltractament” perquè no es té en compte la seva opinió. Per la seva banda, la responsable de mentoria de Punt de Referència, Marina Montoya, alerta en una entrevista a l’ACN que han constatat un augment de casos d’adolescents migrants sols que són “expulsats del sistema” i acaben al carrer un cop fan 18 anys.
A Barcelona, en Madou, procedent de Gàmbia, no va tenir un inici fàcil. No coneixia a ningú i el primer que va fer va ser anar a la policia amb el passaport perquè era menor d’edat. Per ell, la clau ha estat “conèixer gent” per poder millorar la seva situació a la ciutat. “He passat coses molt difícils, però conèixer gent és el que ajuda”, remarca, tot subratllant que el camí fins a Barcelona ha estat “molt complicat”.
La responsable de mentoria de Punt de Referència rebutja que es parli de repartiment o de xifres quan són “persones amb un projecte de vida” i que “busquen oportunitats”. “No venen a buscar que ningú els regali res. Em sembla molt greu que es parli de números”, remarca. A més, considera que “decidir per ells” on han d’anar és una “vulneració de drets molt greu”. “Tampoc se’ls deixa el dret a equivocar-se i només se’ls dona una oportunitat. No s’estan garantint els drets d’aquestes persones”, assegura.
En aquest sentit, alerta que han constatat un augment de casos d’adolescents migrants sols que són “expulsats del sistema” un cop fan 18 anys. “Si no tens on dormir, és difícil poder fer el que vols fer”, assegura en Madou, que en assolir la majoria d’edat va sortir del centre en què estava. “Un dia et diuen que hi has de sortir i on vas?”, remarca el jove. Punt de Referència, que acompanya els joves en el procés d’emancipació, ha detectat un increment dels casos en què es decreta que els joves són majors d’edat i “es troben al carrer”, apunta la seva responsable de mentoria.
Ara, en Madou viu en un pis gestionat per una fundació i assisteix a diferents formacions. Com en el seu cas, la responsable de mentoria de Punt de Referència, que atén un centenar de joves d’entre 16 i 25 anys, indica que els joves que queden “expulsats del sistema tenen ganes d’estudiar, volen un futur i tenen moltes ganes d’aprendre i fer xarxa”.
“Malgrat portar un passaport, se’ls fan proves que diuen que són majors d’edat i potser ja han començat itineraris formatius, estan començant un projecte de vida i participació comunitària i es queden al carrer. La realitat és que es queden al carrer i segueixen assistint cada dia al curs formatiu, mantenint els estudis i les activitats en què participen perquè no volen deixar de seguir aquest itinerari”, subratlla Montoya, que alerta que des de les entitats no tenen prou recursos per donar resposta a situacions “tan complexes”.
Repensar les polítiques d’acollida
Per la responsable de mentoria de Punt de Referència, cal “repensar” les polítiques d’acollida i com “garantir el procés d’emancipació” perquè els joves puguin accedir a educació, habitatge i oportunitats. “On calen més esforços”, subratlla Montoya, és en recursos per a l’habitatge i l’acompanyament emocional i en salut mental.
Les oportunitats laborals per a aquests joves també són “molt complicades”, indica Montoya, que explica que alguns joves tenen problemes amb la documentació a l’hora de fer pràctiques o se’ls decreta la majoria d’edat quan estaven a punt de començar-les. També hi ha casos, afegeix, en els quals el decret de majoria d’edat arriba quan una empresa estava a punt de contractar-los.
A veure si ho entenc bé. Els seus familiars els deixen abandonats, en mans de traficants de persones que, al seu torn, els tornen a abandonar en arribar a algun port. I els responsables de tot això som nosaltres? Els que vulneren drets són els seus pares! No pas nosaltres. Allotgeu-los a casa vostra. Vosaltres, suposades ONG, sou còmplices necessaris de la seva situació