El Consell Europeu per als Refugiats i Exiliats (ECRE, en les seves sigles en anglès) i EuroMed Rights denuncien que la criminalització de les ONGs de rescat al Mediterrani és un intent de “reprimir la societat civil” per “impedir que s’actuï”. En declaracions a l’ACN, la secretària general d’ECRE, Catherine Woollard, critica que aquestes mesures són “accions que van en contra de l’estat de dret” i exigeix a la Unió Europea que defensi la societat. Per a Sara Prestianni, responsable d’immigració d’EuroMed Rights a Itàlia, el bloqueig als vaixells de rescat protagonitzat per Matteo Salvini pretén, en el fons, impedir que les organitzacions siguin “testimonis” de “les violacions de drets humans” en països com Líbia.
“Les ONGs veuen els actes de devolució a Líbia en contra del dret internacional”, assegura. Per això, augura que la criminalització d’aquestes entitats “seguirà creixent”.
Davant de l’amenaça de sancions per part dels governs italià o espanyol, Prestianni reivindica “deixar clar quin és l’objectiu de vaixells com l’Open Arms o el Sea Watch”. “L’objectiu és protegir la vida, estan respectant els convenis del mar, que diuen que salvar vides humanes i portar-les a un lloc segur és una obligació”, remarca.
Woollard lamenta les “acusacions falses” contra les ONGs que salven vides “quan en realitat són els estats els qui no compleixen les seves responsabilitats d’acord amb el dret internacional”.
Blindatge de fronteres
Segons dades de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), entre el gener i finals de juny, prop de 26.000 persones migrades van arribar a Europa per via marítima, un 35% menys que durant el mateix període l’any anterior.
Woollard critica que la política migratòria de UE s’hagi basat en l’objectiu d’impedir les arribades d’immigrants i refugiats perquè “molta gent té necessitats de protecció”. “L’èxit de l’estratègia no es pot mesurar mirant els números de persones a les quals se’ls ha impedit assolir la seguretat”, reflexiona.
En aquest sentit, Prestianni es pregunta quin és “el preu” de la disminució d’arribades. “On són aquestes persones? Bloquejades en els països de trànsit, al desert de Níger, buscant rutes més perilloses, o detinguts a centres d’internament a Líbia”, recorda.
Segons Euromeds Rights el tancament de ports a Itàlia i els obstacles a les ONGs de rescat ha generat “un augment de la violació de drets humans i morts a terra i al mar”.
Només en els primers sis mesos del 2019 s’han registrat gairebé 600 morts al Mediterrani i l’ACNUR calcula que des del 2014 més de 14.500 persones han desaparegut o han perdut la vida intentant fer la travessia del Mediterrani central per arribar a costes europees.
Cas al Tribunal Penal Internacional
El drama al Mediterrani ha portat un grup d’advocats a denunciar la UE i els seus estats davant el Tribunal Penal Internacional per haver comès “crims contra la humanitat” amb la seva política migratòria i d’asil.
“La UE no ha estat capaç de trobar una solució que no passi per la mort de milers de persones”, defensa en declaracions a l’ACN un dels impulsors del cas, Juan Branco.
L’advocat admet que el procés pot allargar-se però assegura que els crims “són imprescriptibles” i que, per tant, “en un moment o altre” els dirigents europeus “hauran de pagar el preu d’haver jugat amb vides humanes”.
Branco també coincideix amb ECRE i EuroMed Rights en què la “criminalització de les ONGs és part de l’estratègia de la UE” perquè aquestes estaven “bloquejant” la seva política de “dissuadir” les travesses i contenir les persones a països en guerra com Líbia.
Vies legals i reforma d’asil
Per a Woollard, un pla de contingència al Mediterrani, com les anomenades “plataformes de desembarcament” o acords entre un grup estats europeus d’acollida, seria només “una mesura a curt termini”.
“A llarg termini calen vies segures i legals perquè la gent que necessita protegir-se eviti emprendre viatges traumàtics a través del mar.”, defensa, reiterant la demanda d’una reforma de la llei europea d’asil.
Segons l’experta, un dels problemes “clau” és la regulació de Dublín, ja que crea un principi “injust” en què la responsabilitat d’acollida recau en primera instància en els països fronterers, que són els d’arribada, com Espanya o Itàlia. “Un sistema just per a compartir responsabilitats entre estats és necessari”.
Prestianni també reclama a Brussel·les que treballi per obrir vies legals i segures al territori europeu per evitar que els immigrants i refugiats no hagin de “pagar un preu tan alt”.
Discrepàncies dins el bloc
La crisi al Mediterrani ha confrontat estats i sectors polítics europeus per les diferents visions respecte a la gestió dels refugiats i immigrants a Europa. A l’Eurocambra el grup popular i conservador aposta pel blindatge de fronteres i el retorn de persones com a prioritat, mentre l’esquerra reclama un plantejament més “humà”.
L’eurodiputada del partit nacionalista flamenc (N-VA) Assita Kanko defensa el model austríac de dissuasió i devolucions, un control més estricte a les fronteres externes de la UE i lluitar contra el tràfic de persones. Membre del grup conservador ECR on s’integra Vox, Kanko assegura que Brussel·les ha de “garantir que no es dona suport a l’activitat criminal com la que estan fent les ONGs” al Mediterrani.
“Poden pensar que estan salvant persones però estan alimentant el negoci dels traficants de persones”, afirma.
Per contra, l’eurodiputat ecologista britànic i refugiat somali Magid Magid felicita entitats com ACNUR per la feina que fan sobre el terreny i lamenta que continuïn trobant obstacles dels governs i de la UE. “Em pregunto com podem dormir a la nit sabent que rebutgem a persones i que el Mediterrani és un cementiri?”, diu.
A més, lamenta que s’oblidi que els refugiats i immigrants són éssers humans i se’ls tracti només “com a xifres”. “Ningú tria deixar els seus amics, família o comunitat”, recorda Magid, que també va haver d’abandonar el seu país quan només era un nen.
Tancament de ports
Fa poc més d’un any el ministre italià d’extrema dreta Matteo Salvini va ordenar el tancament de ports als vaixells amb persones rescatades al mar.
Kanko creu que Itàlia té “un gran repte perquè és una de les principals entrades a la UE per a la migració il·legal” i defensa que els socis europeus haurien de discutir com gestionar això conjuntament. “Sense una política comuna, cada estat farà el que pot”, assegura.
Per la seva banda, Magid veu “perillós” el silenci de Brussel·les davant el tancament de ports a Itàlia perquè “legitima” i “normalitza” les accions de Salvini. “Hem de desafiar-lo a ell i a la gent com ell, no ho podem tolerar”, reivindica.
