L’entrada en vigor de les noves mesures d’emergència per a fer front a la sequera ha coincidit amb la tercera Cimera Social de l’Aigua, on una trentena d’entitats ecologistes d’arreu de Catalunya va trobar-se per denunciar l'”opacitat” amb què sostenen que el Govern gestiona l’aigua i la sequera. Afirmen que el paquet de mesures “no busca un estalvi, sinó assegurar l’aigua per les activitats econòmiques a costa de la preservació dels rius”, i denuncien els presumptes interessos privats en la gestió de l’aigua i coordinar accions.
Les organitzacions participants en la Cimera Social de l’Aigua van iniciar el passat setembre la campanya ‘D’on no n’hi ha, no en raja’. En aquest sentit, la tercera cimera que s’ha celebrat aquest dissabte a Arbúcies ha servit per posar en comú l’estratègia de les més de trenta entitats que hi han assistit.
Una de les principals denúncies de les entitats ha estat la manca de transparència en les dades sobre consum dels grans consumidors: el Govern no les publica, ni tampoc no confirma amb dades l’eficiència de les restriccions. No disposar d’aquesta informació, segons ha dit el portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida a l’ACN, impedeix saber si “s’ha generat estalvi i si les grans activitats econòmiques, que consumeixen més de la meitat de l’aigua de Catalunya, estan complint aquestes restriccions o no“. En aquesta línia, considera que això “genera desconfiança en la gestió que aquest Govern fa de la sequera”.
Tampoc no agrada que entre les noves mesures anunciades “l’única mesura addicional és una reducció dels cabals del Ter, el Llobregat i la Muga“. Una mesura que alerten que “representa la mort pels rius i un impacte en la biodiversitat“. “Hem de tenir molt clar que aquesta reducció, aplicada sobre l’anterior reducció dels cabals per sequera, suposa una reducció total del 94% de l’aigua dels rius”, afirma Maschio, que insisteix a dir que “l’aigua per als rius és una restricció prèvia a qualsevol mena d’ús” i que consideren que “s’està fent una gestió interessada per abastir primer el negoci de l’aigua”.
Crítiques a les empreses embotelladores d’aigua
El president de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Carles Lumeras, ha titllat d'”obscè” el negoci de les empreses embotelladores d’aigua. “No es pot permetre que mentre hi comencen a haver restriccions i s’amenaça a la població amb més restriccions, surtin cada setmana d’Arbúcies milions de litres d’aigua a altres països“, ha denunciat. I ha insistit en el fet que “cal canviar la llei perquè permeti que la governança de l’aigua i dels aqüífers profunds sigui comunitària i no monopolitzada per les multinacionals”.
En la mateixa línia, la membre del Grup de Defensa del Ter, Dolors Catalán, ha reclamat “un canvi de model estructural” perquè considera que la situació actual “és el resultat d’una mala gestió de l’aigua, que s’ha basat a satisfer les necessitats dels grans poders econòmics sense mesura”. Catalán critica que des de Catalunya “s’importa turisme i s’exporta aigua en forma de fruita, porcs, farratge, begudes embotellades…”.
Així mateix, Maschio ha criticat que “un de cada quatre encara no disposa de Pla Municipal per Sequera, que és obligatori per llei” i ha recordat que “també tenen responsabilitats i tampoc les assumeixen”. “La sequera és una oportunitat per recuperar competències i prioritzar l’aigua pels rius i les persones”, ha conclòs el portaveu de la plataforma l’Aigua és Vida.
El que sí que celebren aquests col·lectius és la moratòria a noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d’aigua. Tot i això, consideren que “arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, perquè només s’aplicarà en fase d’emergència per sequera”.
Per últim, la membre de la plataforma en defensa de l’Ebre, Susanna Abella, ha tornat a oposar-se al transvasament de l’Ebre i el membre del GEPAC, Andreu Escolà, ha reclamat “la regeneració d’aigua al camp de Tarragona esperada des de fa 30 anys”. Des de les entitats participants s’ha demanat també que “abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d’aigua i restaurar els aqüífers contaminats”.
