Una quinzena d’entitats en defensa dels drets humans, juristes i associacions de familiars de presos han denunciat davant diversos organismes que les protestes a les presons vulneren els drets dels interns. En concret, han presentat la queixa davant del Síndic de Greuges, el servei d’Inspecció del Departament de Justícia, la fiscalia i el Comitè Europeu de Prevenció de la Tortura. Les organitzacions asseguren comprendre la preocupació per les condicions de treball dels funcionaris però afegeixen que les protestes que han protagonitzant estan privant els reclusos de sortir de les cel·les, acudir als serveis mèdics, gaudir de permisos, rebre visites, roba, diners o comunicar-se amb els seus lletrats, entre d’altres.
Asseguren que més de 4.000 interns s’hi han vist afectats.
Al document critiquen que no es pot travessar el “límit moral” d’usar les persones privades de llibertat “com a objecte de pressió” per fer reivindicacions laborals. Afegeixen que tampoc es pot travessar el límit de la vulneració dels drets dels interns, amb mesures que alerten poden implicar responsabilitats administratives. Entre aquestes, el fet que els presos no puguin sortir de les seves cel·les i acudir a les activitats programades, als serveis mèdics, gaudir dels permisos programats o reingressar als centres en el dia i l’hora previstos. S’han produït problemes també per rebre paques de roba, de diners, per assistir a judicis o per comunicar-se amb els seus lletrats o anar al servei d’orientació penitenciària.
A més, han apuntat que el fet que les informacions que han anat proporcionant des del Departament de Justícia hagin estat “contradites” pels sindicats de presons, ha provocat una “gran angoixa” entre els familiars. En aquest sentit, han asseverat que s’ha posat en evidencia la dificultat d’escrutini públic del que succeeix dins dels centres penitenciaris, a causa de la “opacitat informativa”.
Demanen la resolució del conflicte
Per tot plegat, han exigit a Justícia que investigui “amb urgència” els fets relacionats amb la mort de la cuinera a Mas d’Enric i tot el que ha passat des de llavors, esbrinant si han fallat els protocols de tractament o de seguretat. També volen que es depurin responsabilitats del funcionariat que hagi incorregut en l’incompliment dels deures propis de la funció penitenciària i que s’iniciïn converses entre les dues parts per resoldre el conflicte.
A més, han demanat que, en cap cas, el conflicte suposi un retrocés en l’aposta de la conselleria per la línia rehabilitadora de les persones privades de llibertat.
Entre els signants hi ha l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona, Irídia, IACTA Socio Jurídica, Alerta Solidària, OBSERVA-Associació pel monitoratge del sistema penal, Associació de Famílies de Presos de Catalunya, Justícia i Pau, l’Institut de Drets Humans de Catalunya i l’Organització Mundial contra la Tortura, entre d’altres.
Les organitzacions han expressat també el condol a familiars i companys de feina de la treballadora morta a mans d’un intern al centre penitenciari de Mas d’Enric.
