Unió de Pagesos ha demanat al Departament d’Acció Climàtica que declari l’emergència cinegètica per poder frenar els danys que provoca la fauna salvatge als conreus, especialment als de les Terres de l’Ebre. El sindicat agrari destaca que el creixement extraordinari de la població de senglars, cabirols i conills estan tenint greus conseqüències sobre l’activitat agrària del territori, així com els riscos sanitaris per a les ramaderies.
Les captures de senglar, asseguren, han pujat un 125% entre 2004 i 2021, dels 1.000 als 2252 exemplars en àrees privades de caça. Les de cabirol han passat dels quatre exemplars el 2004 als 99 del 2020. Reclamen que la Generalitat consensuï amb els agents implicats mesures de control cinegètic en el marc de les taules de cogestió.
Per començar a fer front a les plagues, la Generalitat ha comprat sis trampes americanes. L’objectiu es que combatin la sobrepoblació sobretot de senglar i redueixin els danys al territori. La directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, Anna Sanitjas, ha subratllat que la prova pilot feta amb aquestes xarxes anomenades ‘Pig Brig Trap‘ ha demostrat que és una “bona eina” a sumar al conjunt de mesures del pla de xoc i ara estan treballant en el protocol d’utilització i la formació d’un equip de camp.
“Ens agradaria que en menys d’un mes les poguéssim començar a utilitzar”, ha dit Sanitjas. Segons va avançar Catalunya Ràdio, aquestes trampes consisteixen en col·locar xarxes que permeten capturar diferents animals de cop. Acció Climàtica preveu declarar l’emergència cinegètica a principis de febrer.
Unió de Pagesos vol que les mesures cinegètiques per al control de les poblacions consensuades a les taules de cogestió s’incorporin als plans tècnics de gestió cinegètica de les àrees privades de caça i que s’apliquin com a pla de xoc en aquests espais. El coordinador del Baix Ebre, Carlos Sanz, ha insistit en la declaració de l’emergència cinegètica, sempre però tenint en compte, més enllà del nombre d’animals abatuts, les densitats de població de fauna salvatge per poder aturar de forma efectiva els danys. “Si no, no ens sortirem”, ha avisat.
Proposen que a les zones amb danys es permeti l’ús de tots els mitjans i modalitats de caça de les espècies que provoquen danys. En el cas del senglar, els aguaits nocturns, aguaits diürns, ganxo, batuda, al salt o en mà. En el cas del cabirol, que es caci de setembre a març en totes les seves modalitats, incloent-hi la batuda.
També volen que el Departament vetlli perquè els titulars cinegètics no posin entrebancs i limitacions més enllà del previst a la Resolució de vedes per garantir el control del creixement del senglar, el cabirol i el conill. Demanen, a més, que actuï en les zones de seguretat no declarades en coordinació amb els caçadors de la zona, entre d’altres mitjans, amb la col·locació de gàbies.
El sindicat ha lamentat que durant els últims anys no s’hagi avançat el suficient per fer front a aquest problema i exigeix al director dels serveis territorials d’Acció Climàtica la convocatòria urgent de les taules de cogestió per al control de danys d’espècies cinegètiques, amb la participació de pagesos, caçadors i ajuntaments, entre d’altres, per posar fil a l’agulla.
Els responsables sindicals s’han mostrat molestos també amb el fet que no se’ls convoqués a la taula pels danys del conill ni se’ls hagi fet arribar la informació. Les taules de cogestió estan previstes al Pla estratègic per al control dels danys produïts pel senglar 2022-2024, presentat pel Departament el març de l’any passat.
