El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la revocació de la Medalla d’Or de Barcelona a l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, concedida el 1976 i retirada el 2017. Un cas que evidencia el fracàs de la transició democràtica i la manca d’actualització del sistema judicial.
Martín Villa va recórrer al TSJC la retirada de la medalla, després que el jutjat contenciós-administratiu número 11 de Barcelona desestimés el 2018 el recurs per la revocació. El març de 2017, el ple de l’Ajuntament de Barcelona acordava retirar-li amb el consens de tots els partits, menys el democràtic Partido Popular, que s’hi va mostrar contrari, i Cs que es va abstenir.
L’exministre d’Interior està sent processat per la jutgessa argentina María Servini, que investiga els crims del franquisme, per homicidis i tortures durant la dictadura franquista i la transició. Concretament, l’investiga per l’assassinat el 1977 del jove Arturo Ruiz; per la coneguda com a matança de Vitòria, en què van morir 5 obrers; per la repressió policial durant les festes dels Sanfermines de 1978 i de 5 morts més durant la Setmana Pro Amnistia del 1977. Un expedient que fa més que comprensible, en una democràcia, la retirada d’una Medalla d’Or, però que sembla no ser suficient per al TSJC.
Martín Villa també va ser procurador a les Corts i governador civil de Barcelona al final del franquisme i, ja durant la transició i la democràcia, va ser ministre, vicepresident i diputat del PP al Congrés. El 2019, el plenari de Barcelona va revocar, finalment, les 10 medalles concedides per l’ajuntament franquista amb el vot a favor de tots els grups, excepte del PP, que es negava i es nega a depurar responsabilitats.
La sentència del TSJC
La sentència estima el recurs d’apel·lació i es basa en l’aplicació del Reglament Municipal del mateix Ajuntament de Barcelona de l’any 2012, que va mantenir les distincions concedides a totes les persones i entitats corporatives a l’empara del Reglament Municipal anterior de l’any 1950. L’acord municipal de retirada de medalles d’or s’havia basat en l’article 6 del reglament Municipal de l’any 2012, que va introduir la possibilitat de revocació de les medalles per actes desmereixedors de la seva concessió, no contemplada en l’anterior reglament de 1950.
La sentència considera que la retirada és possible quan es produeixin fets coetanis no coneguts en el moment de l’atorgament, o per actes o manifestacions contràries a motius que van justificar la concessió (termes utilitzats per l’article 6.1 del Reglament municipal de 2012), però en cap cas sobre la base de realitzar un nou judici de valor o de concessió o per raons d’oportunitat, cosa que no està contemplat en el citat article 6 del Reglament.
El reglament de 2012 expressament havia mantingut tots els honors i distincions concedits anteriorment, sense que existeixi habilitació normativa per revocar la distinció concedida, per la qual cosa en els termes en què ha exercit la seva potestat la corporació local no es troba habilitació legal i excedeix de la previsió de la seva pròpia regulació. La sentència compta amb el vot particular de dos magistrats favorables a l’anul·lació de la medalla.
La defensa de Martín Villa
En les seves al·legacions, Martín Villa detecta defectes de forma en la revocació, però també nega la seva responsabilitat en l’empresonament del periodista Josep Maria Huertas Claveria o en els afusellaments de setembre de 1975. També es desvincula dels fets de Vitòria. “Les atribucions de responsabilitat no només són vagues i genèriques, sinó que de l’anàlisi detallada dels informes ni tan sols se sostenen. La simple ostentació d’un càrrec no permet que se m’imputin tots els fets esdevinguts durant aquell període“, argumenta l’exministre de Franco.
