L’analista política Pilar Rahola ha presentat aquest dimecres la novel·la ‘Ocell d’aire i de foc’ (Columna). El treball recupera la nissaga del personatge de la Merceneta que Rahola ha tractat en els volums ‘Rosa de cendra’ i ‘L’espia del Ritz’. El llibre explica la història de la Nina, la neta de la Merceneta, que descobreix cartes de la seva àvia que la conduiran a viure un procés de transformació personal amb la descoberta de la sexualitat i el compromís polític. Ambientat a l’Espanya d’entre 1955 i 1960, la novel·la aborda com el règim de Franco es consolida alhora que creixen les lluites antifeixistes.
La nova novel·la de Rahola s’endinsa i denuncia les tortures a la comissària de Via Laietana, així com la inauguració del Valle de los Caídos. Igualment, l’escriptora destaca la lluita dels maquis contra el feixisme. De fet, el treball té tres nivells de relat. El central que és la continuació de la saga familiar amb el personatge de la Nina, una jove de dinou anys de classe benestant que creix a nivell personal.
El segon va dedicat al personatge de Quico Sabaté, que va arribar a ser considerat l’enemic número u d’Espanya. Amb això, Rahola vol posar de manifest la lluita dels llibertaris. “No entenc per què la resistència francesa o alemanya van ser considerats herois, i la resistència franquista se’ls considera terroristes”, ha criticat.
El darrer nivell de relat és el que ofereix el personatge de Merceneta, que a la novel·la ‘L’espia del Ritz’ marxa amb el seu amant jueu i que es recupera en aquesta nova entrega. A través d’unes cartes explica la lluita i recerca per trobar un supervivent d’un camp d’extermini que és familiar del seu amant.
No és una novel·la política ni feminista
En roda de premsa, ha detallat que quan va començar a escriure ‘Mariona’ ja tenia clar que volia arribar fins al 1975 amb cinc novel·les que repassin el segle XIX i el XX. Ha indicat que el nou volum no és polític sinó que és únicament literatura.
Rahola ha indicat que en les seves novel·les hi apareixen dones “fortes” que pateixen doblement pel fet de ser dones. “No és una novel·la feminista. En cap cas intento fer-los cap elogi”, ha concretat. “Les circumstàncies les obliguen a créixer, a fer-se grans i combatre”, ha detallat respecte als personatges femenins.
Picada d’ullet a Cadaqués
En aquest novel·la, Rahola ha tornat a fer un destacat treball de documentació i ha vetllat per ser fidel amb les dades. “No explico història sinó que explico com devien viure la història”, ha apuntat. La novel·la s’ambienta a l’Espanya entre 1955 i 1960, però també té una mirada internacional amb escenaris com Nova York (EUA) i Alemanya.
Com és habitual, el llibre fa una picada d’ullet a Cadaqués i, en aquest cas, Rahola revela com espiava a Salvador Dalí quan era petita. “Barcelona i Cadaqués són els meus escenaris”, ha recordat. Rahola ha evitat concretar si continuarà la saga. “M’he cansat, potser perquè ara ja s’apropa massa a la meva època”, ha destacat. “Estic respirant, esperant”, ha conclòs.
