Els sis regidors de Badalona que el 12 d’octubre de 2016 van atendre els ciutadans en dependències municipals qualifiquen l’acte de “polític” i “simbòlic”. Ho han dit durant la primera jornada del judici que se celebra a la Ciutat de la Justícia en què han remarcat que sí que van complir amb el mandat judicial perquè van comunicar a tots els empleats de la corporació que no podrien treballar durant la jornada festiva. A més, han indicat que l’Ajuntament no va obrir ni va funcionar com en un dia feiner. “La decisió final del que va passar va ser política i la vam prendre com càrrecs electes”, ha assegurat l’extinent d’alcalde badaloní, Oriol Lladó (ERC). Demà declararan els testimonis d’aquest cas. Els acusats s’enfronten a un delicte de desobediència i la Fiscalia els demana quinze mesos d’inhabilitació i 4.200 euros de multa.
L’extinent d’alcalde del govern de Dolors Sabater, el republicà Oriol Lladó ha estat el testimoni més extens de la primera jornada d’aquest judici, ja que en el moment en què van tenir lloc els fets era alcalde accidental. Lladó ha explicat que el dia 11 d’octubre van tenir coneixement formal de la resolució judicial que prohibia obrir l’Ajuntament el 12 d’octubre i ha indicat que van celebrar una reunió a la qual van assistir la cap de serveis jurídics i la secretària accidental, entre d’altres membres de la corporació municipal. “En l’anàlisi que vam fer de l’auto el que vam veure era que allò que havíem decidit i pactat amb els sindicats – un acord que implicava que els empleats que volguessin poguessin treballar en la jornada festiva – no es podria fer de la manera en què havíem planejat”, ha afirmat Lladó.
En aquell moment es van seguir les indicacions dels assessors jurídics i es va decidir acatar el mandat judicial. “Vam enviar un correu electrònic als 1.300 treballadors del consistori dient-los que allò que s’havia comunicat no es podria fer”, ha detallat. Amb tot, ha reconegut, que en aquest missatge també s’especificava que alguns regidors de govern sí que es desplaçarien fins l’exterior de l’edifici del Viver per atendre els ciutadana i transmetre un “missatge polític”. Tot i que aquesta va ser la decisió inicial, l’extinent d’alcalde ha reconegut que el dia 12 van acabar entrant a l’interior del vestíbul. “No volíem que allò acabés sent un circ i buscàvem poder fer aquesta tasca política en els millors termes”, assegura Lladó que recorda que l’expectació mediàtica i ciutadana que es va generar a l’exterior de l’edifici va ser molt elevada.
En aquest mateix sentit s’ha expressat l’exregidora d’ERC Agnès Rotger, que ha assegurat que l’Ajuntament no va obrir les seves portes com un dia feiner. “El que vaig entendre era que no es podia treballar amb normalitat no que no es poguessin obrir les dependències, no vaig interpretar-ho com una cosa física d’obrir una porta”, ha assenyalat la republicana que ha dit que l’acte “va ser simbòlic”. Per la seva banda, l’exregidora Fàtima Taleb, ha afegit que l’únic que van fer va ser atendre els veïns, una tasca que des del seu punt de vista els càrrecs electes desenvolupen tots els dies de l’any, independentment que es tracti d’un dia feiner o festiu.
La resta de regidors, Francesc Duran, Laia Sabater, també s’han expressat en aquesta mateixa línia i han recordat que a l’interior del Viver no hi havia personal municipal, no funcionava la llum, ni l’ascensor, ni cap aparell electrònic. Han reconegut que van ajudar alguns ciutadans a complimentar algunes instàncies però han indicat que no les van recollir. També han explicat que van rebre tots els ciutadans de forma indiscriminada – prop de 200 – i que un d’ells va mantenir-se a la porta d’entrada durant tot el matí per acompanyar a l’interior de l’edifici a les persones que van anar apropant-se. “No entraven sense que un de nosaltres anés amb ells”, han revelat.
Téllez diu que va “improvisar”
L’exregidor de Guanyem Badalona, José Téllez, que va protagonitzar un dels moment més polèmics d’aquella jornada quan després d’una atenció a la premsa va estripar la interlocutòria del jutge, ha assegurat que l’acte va ser “improvisat” i fruit de “l’enuig” que sentia. “Va ser la meva manera d’expressar que estàvem molt descontents perquè s’havia jugat amb els tempos de forma que s’havia generat indefensió”, ha apuntat.
Ha assegurat que en cap moment va plantejar-se si estava incomplint la resolució judicial perquè van entendre que el mandat judicial es referia als funcionaris. Alhora ha recordat que els càrrecs electes estan emparats per la Constitució: “Diu que teniu dret a la representació política”, ha advertit.
El cas del 12-O ha Badalona ha donat moltes voltes. El jutjat d’instrucció número 4 de Badalona va arxivar inicialment el cas en considerar que els regidors no van desobeir cap dels tres supòsits que es plantejaven: l’edifici municipal no es va obrir de la manera habitual perquè només s’hi podia accedir acompanyat d’un regidor, cap funcionari va treballar i no es va fer cap tràmit administratiu.
Tot i això, la Fiscalia va recórrer contra l’arxivament i va insistir en imputar als regidors un delicte de desobediència. L’Audiència de Barcelona va acabar reobrint la causa, que ara ha arribat a judici, dos anys i mig després.
Els exregidors han arribat puntualment a la Ciutat de la Justícia acompanyats per diversos membres d’ERC i Guanyem Badalona, entre els quals l’exalcaldessa Dolors Sabater; el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, que en el moment en què van succeir els fets era responsable de comunicació del consistori; el líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall i la portaveu d’aquesta formació al consistori barceloní, Elisenda Alemany, entre d’altres.
