El que vol Colau de moment no és compleix
“Lloguer per a un màxim de 4 mesos”, “Es lloga per temporades curtes d’1 a 12 mesos” o “Àtic de lloguer temporal, des de 32 dies fins a 6 mesos”. Aquest tipus d’anuncis de lloguer curt, de temporada, han proliferat a portals immobiliaris des de l’inici de l’estat d’alarma. Són pisos moblats, atractius estèticament i, sovint, amb imatges de tovalloles sobre el llit. Es tracta de pisos turístics a grans ciutats com Barcelona o Madrid que, per la caiguda en picat de l’activitat per la crisi del coronavirus, busquen una sortida transitòria per pal·liar la manca d’ingressos, a l’espera que es recuperi el mercat. Nous anuncis que no engreixen el parc de lloguer de residència habitual, una modalitat a llarg termini amb rendibilitats més baixes.
Des de la immobiliària Engel&Völkers, constaten aquest “transvasament molt important d’aquestes propietats turístiques” al lloguer temporal, de menys d’un any. “L’increment ha estat notable”, explica a l’ACN el seu director de lloguers a Barcelona, Albert González. En unes tres setmanes, han passat de gestionar un centenar de propietats d’aquest tipus a la capital catalana, a ofertar-ne 500. Dels nous anuncis, “tots són propietats amb llicència turística”.
D’Airbnb o Booking a Idealista. És el pas que han fet els quatre pisos del centre de Madrid de l’empresa de lloguer turístic d’en César, que prefereix no donar el seu cognom ni el nom de la companyia. Els lloguen fins al 31 d’agost, com un “impàs”. Explica que s’han quedat sense reserves aquests mesos però en mantenen a l’últim trimestre de l’any. “La idea és aquesta: 4 mesos, tractar d’aguantar i després tornar al nostre sector, que és el turístic”.
En Daniel Bezares és un particular que té un pis amb llicència turística prop de la madrilenya estació d’Atocha. Amb el que n’obté, paga el lloguer de l’habitatge on viu amb la família als afores de la capital. Fa un any que lloga per Airbnb i calcula que té un 30% més de rendibilitat que amb un lloguer d’estades llargues. Ha passat a Idealista amb l’aturada per la covid-19.
“Va arribar la crisi del coronavirus, les reserves dels tres mesos següents van desaparèixer i com veiem que això es pot allargar, hem decidir publicitar-lo per lloguer tradicional de mitjà/llarg termini”, relata a l’ACN. Busquen llogar entre sis mesos i un any però, davant la “gran incertesa”, afirma: “Si algú ara ens vingués i ens diu que ho lloga dos anys, ho llogaríem”. González, d’Engel&Völkers, explica que només una “minoria” d’arrendadors de pisos turístics s’obre a llogar sota el règim contractual d’habitatge habitual, que és d’un mínim de 5 o 7 anys.
No es recuperen per a residència habitual
Des del Sindicat de Llogateres de Madrid veuen en aquesta pràctica una mostra de com els propietaris de pisos turístics especulen amb el dret a l’habitatge i un dels seus portaveus, Fernando Bardera, diu que evidencia que aquestes propietats turístiques es dediquen a “precaritzar” i “deshabitar el centre de les ciutats”. L’expert en habitatge de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Xavier Anzano, critica que les propietats turístiques “acaben fent contractes el més febles possibles per poder així fer grans increments de preu quan els convingui”, amb la vista posada en la recuperació del turisme.
“Al final, el que no pot ser és que un bé tan escàs i que molts ciutadans pateixen per gaudir estigui en mans de propietats que consideren que simplement és un bé mercantil”, diu Anzano, que advoca perquè les administracions intervinguin per “recuperar-los cap al teixit de lloguer” de residències habituals. Aquesta “recuperació” -amb mesures com la suspensió de llicències o donant garanties davant els impagaments- tindria “efectes positius” perquè “deixarien de distorsionar el mercat” i podrien garantir la “funció social de l’habitatge”, diu Anzano.
Bardera confia que els “petits especuladors”, amb poques propietats, es veuran obligats a passar al mercat de lloguer “tradicional” mentre que descarta que els grans propietaris facin el pas. El director gerent de l’oficina de la consultora immobiliària Colliers a Barcelona, Germán Fernández, sosté que no hi haurà un canvi d’ús dels pisos turístics a llarg termini perquè el turisme no desapareixerà i els propietaris d’aquests habitatges només estan “reorientant” temporalment el negoci “per protegir la seva caixa” i “salvar la primera envestida de la crisi”.
“Encara és aviat per saber si aquests habitatges romandran al mercat de lloguer de llarga estada un cop acabi la crisi sanitària”, diu el cap d’estudis d’Idealista, Fernando Encinar, que reconeix que en alguns barris, “pel tipus de fotografia”, és “possible” que hi hagi aquest transvasament però no consideren que sigui un fenomen “massiu”. En aquest sentit, González remarca que els pisos turístics són només un 4% del total d’habitatges de lloguer: “No tenen una gran implicació” en el mercat, diu.
Frau de llei?
El professor de la UOC també avisa que en aquests contractes temporals “pot haver-hi un frau de llei” si a l’habitatge s’hi fa un ús de residència habitual però l’arrendador “força” el llogater a l’única alternativa de signar per mesos. Per la seva banda, Bardera alerta que “amb tota seguretat els abusos augmentaran” amb aquesta situació. El marc legal dels contractes temporals és l’article 3 de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU), que regula els arrendaments “per a ús diferent del d’habitatge”. Per tant, el lloguer ha de tenir una motivació transitòria.
González apunta que està pensat per estudiants, treballadors desplaçats temporalment a un lloc o persones que busquen un pis “pont” a l’espera de tenir una situació personal més estable o que encara no es decideix a comprar o llogar a llarg termini. A l’empresa del César, consultats durant la primera tarda en què tenien els anuncis a Idealista, constataven que estaven rebent “un munt” de trucades que volien lloguer d’almenys un any: “La gent busca ja una mica d’estabilitat per no haver de fer mudances tants cops”, constata.
Sis nits per 889 euros, un mes 1.700
Les rendibilitats per als propietaris del lloguer temporal són inferiors a les de l’arrendament turístic i, segons González, per a alguns perfils de llogater amb poder adquisitiu implica una “oportunitat” per llogar temporalment un pis “molt ben acondicionat” a un preu “bastant bo”. Calcula que el preu per nit pot ser tres vegades menor en relació amb el cost que tindria llogat per a ús turístic. Un pis del barri dels Àustries de Madrid que a Booking costa 889 euros per sis nits està anunciat per 1.700 euros al mes a Idealista. Un pis a la Gran Via madrilenya, d’una empresa amb almenys 14 pisos turístics a Madrid, s’anuncia a Idealista per 1.325 euros al mes -1.890 a partir del setembre-, i avisa amb lletres majúscules: “No estàncies llargues”.
