El passat 20 de desembre, el Govern de Pere Aragonès va aprovar una pròrroga temporal dels pressupostos del 2022 per al 2023, en no haver aconseguit l’objectiu de presentar un projecte amb prou suports al Parlament abans que acabés l’any. Ara, amb el 2023 ja encetat, i el pacte amb els comuns tancat, les negociacions amb els altres dos principals partits, Junts i el PSC, s’han reprès per tal d’assolir un acord pels comptes “com més aviat millor”. Malgrat les crítiques per no haver arribat a cap entesa, i la urgència de disposar de pressupostos que la situació socioeconòmica actual requereix, aquesta no és la primera vegada que es prorroguen temporalment els comptes. L’ACN ha fet un bon repàs dels pressupostos aprovats durant anteriors legislatures, i una de les dades més reveladora és que els del govern de coalició ERC-Junts van ser els primers pressupostos des del 2010 en entrar en vigor l’any que tocava.
La duració de les pròrrogues ha anat variant; la més curta des de l’any 2000 va ser l’any 2014 amb el Govern d’Artur Mas, que va aprovar els comptes el dia 27 de gener, exactament 27 dies després que es prorroguessin els anteriors. Tanmateix, algunes de les pròrrogues temporals s’han allargat fins a 7 mesos, com va passar als anys 2004, 2007 i 2011. L’any 2004, sota la presidència de Pasqual Maragall, els comptes es van aprovar el 16 de juliol. El 2007, amb el govern de José Montilla, es van aprovar el 4 de juliol. Finalment, l’any 2011, el govern d’Artur Mas va aprovar els comptes el 27 de juliol.
Des de l’any 2000, en 5 ocasions s’ha hagut d’allargar la vigència dels pressupostos com a mínim un any més del que tocava, perquè el govern no aconseguia arribar a cap acord. Una situació que no s’havia produït, però que el 2013, amb la primera legislatura d’Artur Mas, canvia. Des de llavors, tots els governs han allargat almenys una vegada els pressupostos perquè no n’han pogut aprovar uns de nous.
Tal com informa Sara Escalera, l’any 2013 Artur Mas va continuar aplicant els pressupostos de l’any 2012. L’any 2016, Carles Puigdemont també va necessitar allargar els del 2015. Per la seva banda, Quim Torra va haver de prorrogar els aprovats l’any 2017 per Puigdemont durant els dos anys següents, el 2018 i el 2019. I el govern de Torra no va aprovar nous comptes fins a l’abril del 2020, en la primera sessió plenària des que va esclatar la pandèmia per la covid-19 i amb només una vintena de diputats a l’hemicicle. L’any 2021 no es van aprovar pressupostos. Tot i que les eleccions al Parlament van ser al febrer, no es va formar Govern fins al maig.
Amb tot, els últims pressupostos aprovats al Parlament són els del govern de coalició ERC-Junts amb Pere Aragonès de president i Jaume Giró com a conseller d’Economia, que el 23 de desembre del 2021 van aprovar-se gràcies a l’abstenció dels comuns, convertint-se en els primers pressupostos des del 2010 que han entrat en vigor el primer dia de l’any.
