Els ports de Palamós (Baix Empordà) i Roses (Alt Empordà) han tancat aquest diumenge la temporada de creuers 2024 a la Costa Brava amb 58 escales, incrementant el 9% respecte a l’any passat, i 53.000 passatgers, un 1% més que la temporada anterior. La major part han parat a Palamós, que -amb 50 escales i 51.500 passatgers- s’ha tornat a convertir en el port líder d’aquest sector a la Costa Brava i el tercer de Catalunya. Pel que fa a l’impacte econòmic, la Generalitat estima que ha estat d’uns 5,1 milions d’euros, un 2% més que l’any anterior. A més, de la temporada en destaca la diversificació de companyies que han estat 13 a Palamós i 6 a Roses i l’equilibri en la procedència: la meitat venen d’Amèrica del Nord i l’altra meitat, d’Europa.
El port de Palamós ha rebut aquest diumenge l’últim creuer de la temporada 2024 a la Costa Brava. Ha estat el Seabourn Sojourn, que porta a bord 460 passatgers la gran majoria dels quals són nord-americans. El vaixell ha arribat a les vuit del matí del port de Barcelona i a les sis salparà cap al port francès de Toló. Els turistes d’aquest creuer han visitat el municipi i diversos punts de la destinació com ara, un celler del Baix Empordà on han fet un tast de vins i d’olis DO Empordà; Begur; el Jaciment d’Empúries; i el Castell Gala-Dalí a Púbol.
Palamós, el tercer port de creuer de Catalunya
Amb aquesta arribada, Palamós clou la temporada amb 50 escales, incrementant un 2% respecte a la temporada anterior, i 51.500 passatgers, igualant la temporada passada, uns resultats que mantenen el lideratge del port amb aquesta activitat a la Costa Brava i la tercera posició a Catalunya.
Per Palamós, hi ha passat tretze línies de creuer: Azamara, CroisiEurope, Marella Cruises, Mystic Cruises, Noble Caledonia, Oceania Cruises, Saga, Sea Cloud Cruises, Seabourn, SeaDream Yacht Cruises, Silversea Cruises, Viking Cruises i Windstar Cruises.
El 76% dels passatgers que han visitat Palamós s’han quedat al municipi i un 24% han fet Barcelona, Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Figueres (Museu Dalí), Celler al Baix Empordà o el Jaciment d’Empúries.
El port de Roses dobla les escales
A Roses, el port ha tancat la temporada amb 8 escales, el doble que l’any passat, i 1.500 sis línies de creuer: Sea Cloud Cruises, CroisiEurope, Mystic Cruises, Seabourn, SeaDream Yacht Cruises, The Ritz Carlton i Yacht Collection. La nacionalitat més nombrosa de turistes de creuer en aquest destí ha estat la nord-americana en un 62%; en segona posició, la francesa en un 11%; en tercer lloc, la britànica en un 6%; així mateix, la canadenca i l’australiana han assolit un 5% cadascuna; la belga un 2%; la suïssa un 1%; i la resta de nacionalitats un 8%.
El 64% dels passatgers que han visitat Roses s’han quedat al municipi i un 36% han fet excursions pel territori, amb autobusos, taxis i bicicletes. Les 10 excursions més sol·licitades han estat les següents: Figueres (Museu Dalí), Cadaqués, Girona, Peralada, celler a l’Alt Empordà, Sant Pere de Rodes, Jaciment d’Empúries, Portlligat, Vilajuïga i Empuriabrava.
A més, de la temporada en destaca la diversificació de les companyies de creuers que han estat 13 a Palamós i 6 a Roses. Així mateix, Palamós ha rebut quatre escales inaugurals amb els creuers: Viking Saturn, Spirit of Discovery, Silver Ray i Viking Sea. Roses també ha rebut 2 escales inaugurals: Seabourn Ovation i Ilma. L’afluència més gran d’escales a Palamós i Roses ha estat l’abril i l’octubre, potenciant la desestacionalització del turisme en temporada baixa. També en destaca l’equilibri amb la procedència dels creuers, atès que el 50% venen del mercat nord-americà i l’altre 50% de l’europeu.
5,1 milions d’euros al territori
Entre els dos ports, la Generalitat calcula que l’impacte econòmic del sector al territori ha estat de prop de 5,1 milions d’euros. La xifra s’ha calculat tenint en compte un estudi de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA), que estima que cada passatger quan desembarca en un port escala i visita la destinació, gasta una mitjana de 90 euros. A més, s’han afegit 6 euros més per passatger per la despesa amb serveis portuaris.
