El cap de la Brigada Provincial d’Informació i el reposable de l’operatiu policial del Cos Nacional de Policia (CNP) han declarat aquest dilluns a la Ciutat de la Justícia com a investigats per un presumpte delicte de coaccions per l’actuació policial del 20-S davant la seu de la CUP. Segons ha explicat l’advocat dels cupaires, Benet Salellas, els policies investigats han justificat el dispositiu a l’exterior de la seu de la CUP durant sis hores perquè estaven a l’espera d’una ordre d’entrada i registre per requisar material propagandístic que havien demanat mitjançant la fiscalia al jutjat però que mai no va arribar. Els investigats han dit que es va retirar el dispositiu policial en no rebre l’autorització per part del jutjat, segons ha explicat Salellas, que també ha apuntat que els policies han argumentat que van ser ells els “coaccionats a l’hora de desenvolupar les funcions policials corresponents”.
Salellas ha explicat que els policies investigats han dit en la declaració que durant aquells dies estaven fent dispositius de vigilància sobre actes de difusió del referèndum de l’1-O i que van donar l’alerta que a la seu de la CUP s’estaven descarregant cartells. Aquell fet va fer que sol·licitessin una ordre d’entrada i escorcoll, per a la qual van organitzar el dispositiu, malgrat que aquesta no va arribar.
L’advocat de la CUP ha apuntat que els policies no han “sabut donar explicació de per què van preferir sacrificar sis hores de llibertat de moviment” a l’exterior de la seu del partit i “per què van optar per aquella situació dràstica”. A més, Salellas ha apuntat que el dispositiu policial “no responia a la voluntat de fer justícia, sinó de provocar en un dia sensible”. Sobre la raó per la qual l’ordre per entrar i escorcollar la seu no va arribar, Salellas ha argumentat que és “una mostra que quan el sistema penal fa coses que no li corresponen, es desborda”. “Tramitar una ordre és extremadament senzill”, ha indicat.
L’Audiència de Barcelona va ordenar reobrir la investigació sobre l’actuació policial del 20-S davant de la seu de la CUP el gener passat, després que el febrer del 2018 un jutge arxivés la denúncia que havia interposat el partit en considerar que els agents van actuar “en compliment estricte” de les ordres de la fiscalia i que es van “limitar a intervenir el material propagandístic” que hi havia “fora de l’edifici”. És per aquest motiu que es tracta de la primera declaració que s’ha fet sobre els fets.
La CUP denuncia una “estratègia d’estat” per “justificar” l’actuació
L’exdiputat de la CUP David Fernàndez, que era un dels testimonis portats pel partit, ha denunciat que hi ha una “estratègia d’estat” que vol “banalitzar, minimitzar i, fins i tot, justificar” l’actuació policial del 20-S davant la seu del partit. “La seu va estar assetjada amb hostilitat policial durant pràcticament vuit hores”, ha apuntat Fernàndez, que ha insistit que els policies van “vulnerar drets” i exercir una “coacció continuada”.
Fernàndez ha assenyalat que durant les hores que va durar el dispositiu policial a la porta de la seu es va viure una “absoluta i demencial inseguretat jurídica” i ha criticat que s’hagi trigat 523 dies a fer la primera declaració sobre els fets. L’exdiputat de la CUP ha afirmat que el 20-S va ser una “provocació policial” i que “afortunadament la intel·ligència col·lectiva va construir un mur humà” per evitar que la policia entrés a la seu.
