La Unió Llauradora i Ramadera del País Valencià calcula que les pèrdues pel pas de la dana arribaran als 816 milions. Concretament, són danys estructurals i en cultius i granges. En el primer dels casos, l’entitat calcula que hi pot haver fins a 172.000 hectàrees d’infraestructures afectades amb major o menor intensitat i danys que pujarien fins als 500 milions, i en els cultius i granges serien unes 50.000 hectàrees, amb pèrdues superiors als 300 milions. Els cultius més danyats són els cítrics i els caquis, seguit de les hortalisses i la vinya en menor mesura. La Unió Llauradora i Ramadera del País Valencià assegura que aquestes xifres corresponen a una estimació inicial.
Els cultius amb major afectació han estat els cítrics, caquis i les hortalisses, vivers i plantes ornamentals. D’altres, com els ametlers ja estaven recol·lectats i en uns altres encara no s’havia iniciat la seva sembra com són els cereals i altres herbaci.
Per tot plegat, els pagesos reclamen que se’ls tingui en compte a l’hora de repartir els ajuts. “Ens caldrà subvencions per a la maquinària, ja que molta ha quedat totalment inservible, i ajuts per reestructurar explotacions que ho han perdut tot”, diu Peris.
El pas de la gota freda, que ha coincidit amb l’inici de la temporada de cítrics i caquis, ha deixat centenars de camps negats d’aigua i plens de residus. Per això, aquests dies alguns pagesos miren de salvar el poc que encara queda a l’arbre, ja que molta fruita s’ha fet malbé.
Malgrat tot, n’hi ha molts que s’han centrat en ajudar els pobles afectats amb la maquinària pesant i ni tan sols han pogut avaluar les pèrdues que han patit als seus camps. El secretari general de la Unió Llauradora i Ramadera, Carles Peris, reclama que es tingui en compte el sector primari a l’hora de repartir els ajuts i demana celeritat al Govern per poder recuperar la normalitat “el més aviat possible”.
D’acord amb les noves dades publicades aquest matí, la Unió Llauradora i Ramadera del País Valencià destaca que les principals pèrdues d’aquesta Dana són estructurals i se centren les infraestructures en neteja o en ús de fungicides. Per exemple, s’han observat destrosses en camins i marges, infraestructures de reg, marges i murs de contenció en bancals, trencament de sèquies, casetes d’eines, o hivernacles, entre d’altres.
