Els musicals en català van registrar una mitjana de 5.836 assistents per cada espectacle entre la temporada 2015-16 i la 2020-21 sumant totes les funcions. Segons dades de l’ICEC obtingudes per l’Agència Catalana de Notícies, la xifra està lleugerament per sobre de la meitat de les obres en castellà, amb 10.150 espectadors de mitjana. En les sis temporades, els 161 musicals en català van vendre 939.710 entrades, per sota de les 1.248.472 en els 123 que es van programar en castellà, sense text o en altres llengües. Els espectacles teatrals en conjunt se situen en uns 2.000 assistents cadascun independentment de l’idioma, així que no mostren les mateixes diferències.
Els musicals en català o majoritàriament en català van reunir, de mitjana, més de 13.000 espectadors durant la temporada 2016-17, però en cap de les altres cinc la xifra va arribar a 5.000. En castellà, la xifra es va enfilar per sobre dels 15.000 tant el curs 2015-16 com el 2017-18 i no va baixar de 8.500 la resta, exceptuant la primera temporada completament en pandèmia, la 2020-21.
En termes absoluts, durant la temporada 2020-21, la mitjana d’espectadors de musicals en castellà van situar-se en una xifra de 2.800, mentre que els espectacles del mateix gènere en català van rebre de mitjana prop de 3.300 espectadors.
Pel que fa a les obres teatrals en conjunt, també entre 2015-16 i 2020-21 es van programar 3.037 espectacles íntegrament o majoritàriament en català, que van aplegar 6.141.720 espectadors. Es tracta d’una mitjana de 2.022 per cada producció. D’altra banda, els teatres en van oferir 2.275 en altres llengües —les dades obtingudes no desglossen per idioma—, que van omplir 5.299.207 butaques, amb una mitjana de 2.329 per cada obra. Poc més de 400.000 espectadors van assistir en total a alguna de les 384 obres sense text però amb autoria catalana.
L’elevat cost de les grans produccions, entre les claus
Entre els motius que podrien explicar la diferència per raó de llengua en els musicals, és l’elevat cost de les produccions de gran format, que ronden els 2,5 o els 3 milions d’euros. Així ho argumenta a l’ACN el productor de Nostromo Live, Jordi Sellas, que a l’hora d’impulsar un nou muntatge, la llengua escollida és el castellà perquè és “difícil” amortitzar la inversió i que esdevingui un “negoci” si només es pot fer a la ciutat com Barcelona.
“Un espectacle de gran format només a Barcelona no podria fer els números que fessin rendible la producció. Ha de tenir dues grans places. Si el fas en català et centres només en una”, ha justificat. En aquest sentit, el “sobrecost” d’haver de fer en castellà un espectacle català és “un terç” de la producció i aquest és el marge, al seu entendre, que explica que “sigui o rendible o no ho sigui”.
La “naturalització” de la presència del castellà a la cartellera musical catalana per l’arribada de grans produccions de Madrid o de fora de les fronteres de l’Estat explica, segons el director del Teatre Condal, Daniel Anglès, el retrocés del català en el teatre musical, un diagnòstic que comparteix Toni Albaladejo, vicepresident de l’associació d’empreses teatrals catalanes, ADETCA.
Per Anglès, creu que hi ha contribuït, també el fet que els teatres públics es “rentin les mans” en la producció de musicals, sumat a la menor activitat de companyies puntals com Dagoll Dagom. El responsable d’un dels teatres del grup Focus, que produeix majoritàriament en llengua catalana, considera que l’aposta és viable, malgrat que suposi un cost addicional en traducció i assaig per portar-lo fora de Catalunya i amortitzar la inversió.
“Històricament, la salut del teatre musical a Catalunya ha estat magnífica, però darrerament hi ha hagut una ocupació dels teatres amb musicals de segell espanyol o internacional”, ha reconegut Albaladejo a l’ACN. Destaca, però, que la convivència de musicals de petit format i altres de grans ha estat “molt interessant”, fent-se un “acompanyament mutu”. En aquest sentit, reivindica la feina d’equipaments de dimensions diverses com el Tantarantana, el Maldà, el Tívoli, el Poliorama o el Gaudí.
Precisament, aquest últim és dels que fa més anys que aposta pel gènere a Catalunya. Els seus directors, Ever Blanche i Maria Clausó, reclamen una línia de suport específica per les companyies de musical. Només així es compensaria, al seu entendre, la notable arribada d’espectacles musicals en castellà, produccions que provenen d’empreses que “no es dediquen a l’exhibició i que només busquen inversions”. “El teatre en castellà no ha fet gaire públic a Catalunya”, ha lamenta a l’ACN.
Noves subvencions per a musicals només en català
Conscients d’aquesta realitat, l’ICEC subvenciona muntatges cada any per ajudar en la creació i producció teatral. Segons les dades analitzades per l’ACN de la mateixa institució, 43 musicals van rebre finançament de l’entitat entre el 2018 i el 2021. D’aquestes, 25 eren íntegrament en català, un 58% del total, però per un import d’1.346.602 euros, poc més d’un terç del conjunt, 3.704.776 euros. Sumant els espectacles que majoritàriament es fan en català, la xifra s’eleva al 50,11% del total. En el mateix període, l’ICEC va atorgar 1.755.786 euros a sis espectacles en castellà, el 47,39% del conjunt.
Per revertir la desigualtat entre el castellà i el català, l’Institut Català de les Empreses Culturals posarà en marxa aquest any una nova línia d’aportacions reintegrables dotada amb 900.000 euros de subvenció i destinada a la producció de musicals “ambiciosos” en català. “Esperem que això permeti que els espectadors es puguin trobar musicals en català de manera més amplia i de qualitat”, ha anunciat a l’Agència Edgar Garcia, director de l’entitat.
Alhora, des del Departament de Cultura també s’incrementaran en més d’un 20% els ajuts pluriennals per al sector teatral entre el 2023 i el 2026, un fet que permetrà bonificar les produccions musicals familiars, la “pedrera” del públic de futur dels musicals en català.
El català en els musicals familiars, amb bona salut
En aquest àmbit, però, l’aposta pel català sí que es més clara, amb 11 dels 14 espectacles subvencionats només en aquesta llengua, per valor de 329.038 euros, un 73,95% del total. La pràctica totalitat de la resta va destinat a muntatges sense text i amb autoria catalana, mentre que cap producció en castellà d’aquesta temàtica va rebre ajudes econòmiques de l’ICEC.
La tendència a subvencionar les obres íntegrament en català també és marcada entre les obres teatrals en general, amb 249 de les 368 produccions que han rebut línies d’ajuda. L’import atorgat entre el 2018 i el 2021 va ser d’11.842.780 euros, el 63,41% del total. La xifra puja a més del 73% si també es comptabilitzen també els projectes que fan servir diverses llengües amb prevalença del català.
