Els Mossos han obert pels volts de la una del migdia els accessos a l’AP-7 a la Jonquera després del tall obligat d’aquest dimarts per les protestes dels agricultors francesos al peatge del Voló a la Catalunya del Nord. Mica en mica els camions han començat a desfilar en sentit nord, si bé s’espera que encara hi hagi col·lapse durant unes hores, atès que hi havia prop de 750 camions atrapats en aparcaments de Llers, Vilamalla o La Jonquera (Alt Empordà). Tot plegat entre el malestar dels transportistes que porten més d’un dia aturats i que lamenten que “ningú” els concreta quanta estona durarà el tall. “Si almenys donessin un termini et pots organitzar, però així només perdem diners”, diu en Ricardo Arberola que va a Marsella.
Les poc més de 24 hores que ha estat tallada l’AP-7 per la protesta dels agricultors a la Catalunya del Nord ha servit per fer palès el malestar dels transportistes que s’han quedat atrapats. I és que molts han vist com han hagut de passar la nit al voral de l’N-II o en algun espai lluny de qualsevol àrea de servei. En Ricardo Arberola ve de Tarragona i aquest dimecres ja hauria d’haver tornat de Marsella on havia de descarregar arròs. Explica que pot entendre les protestes però no que no els facilitin informació.
Arberola lamenta que “no saber res i haver d’esperar a veure què passa”. Lamenta que ell cobra per quilòmetre i que aquestes aturades li fan perdre “el temps i els diners”. “Si ha de durar molt, em surt més a compte tornar a dormir a casa i esperar a que obrin”, explica.
Qui tampoc estava gens content amb el tall era en Vicent Bover. Ell ha sortit de matinada de les Terres de l’Ebre carregat amb julivert i mandarines que havia de portar a Perpinyà. Quan ha arribat a Llers, els Mossos han impedit que seguís per l’N-II i l’han obligat a esperar-se en un voral de la carretera o buscar un aparcament a Vilamalla, fet que significava tornar enrere.
Ha decidit esperar-se amb l’esperança que més tard que d’hora reobrís l’autopista. Bover, però, es mostrava molt contrariat amb les protestes. “Els que ho acabem pagant sempre som els mateixos. És molt pesat, molt cansat i fins i tot una mica insuportable”, es queixava.
En Vicent no ha pogut arribar a la Jonquera, en canvi, l’Abdessaman Iffar sí que ho ha pogut fer. Ell acompanya un seu amic que és transportista i que ha enllaçat dos viatges consecutius, el que en argot del gremi es coneix com “fer un rebot”. Va sortir de Múrcia fa nou dies, va anar a Àmsterdam, d’allà a Barcelona i ara es dirigia a Bonn, a Alemanya, carregat amb verdures.
L’Abdessaman reconeix que han tingut sort, ja que han pogut aparcar en una àrea de servei d’una benzinera de la Jonquera. “Aquí tenim serveis i si cal ens podem dutxar i menjar alguna cosa, però hi ha molts companys que estan tirats i no poden fer gairebé res”, explica.
“Els primers afectats”
Des de la Jonquera lamenten que sempre són “els primers afectats” quan hi ha algun tipus de protesta a la banda de l’estat francès. L’alcaldessa de la localitat, Míriam Lanero, explica que se’ls van omplir relativament ràpid les 1.200 places d’aparcament per a camions que tenen i que molts han hagut d’estacionar als vorals de carrers i, especialment, als de l’N-II que creua el poble.
Lanera remarca la feina que han fet Policia Local de la Jonquera i Mossos per intentar que es pogués “passar amb normalitat” i no impedir la circulació dels veïns.
