Tretze independentistes seran jutjats el 5 i 6 de febrer del 2020 a l’Audiència de Barcelona per haver-se assegut i encadenat el 23 de febrer del 2018 a les escales del Palau de Justícia de Barcelona. S’enfronten a penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu i consideren que s’està “criminalitzant” el dret a la protesta. De fet, han acusat la fiscalia de buscar la “repressió” del moviment independentista i fer unes peticions de pena amb motivacions “polítiques”. Bona part dels encausats i del grup de suport han fet una roda de premsa davant del mateix TSJC, i en finalitzar uns mossos d’Esquadra han volgut identificar l’advocat i els activistes per no haver comunicat l’acte.
Dels 250 concentrats aquell 23 de febrer es van fer diverses detencions i n’han resultat encausades un menor i tretze persones més. Onze dels majors d’edat estan acusats de desordres públics, i la fiscalia, única acusació, els demana dos anys i mig de presó. Els altres dos adults, s’enfronten a un any de presó per desobediència i resistència greu a l’autoritat. El 27 de setembre següent, es van tornar a concentrar desenes de persones en suport als primers encausats, i deu persones han estat multades segons l’anomenada ‘llei mordassa’ amb sancions de fins a 600 euros.
L’advocat defensor, Eduardo Cáliz, ha opinat que el judici, en realitat, no serà per desordres públics, sinó per perseguir la mobilització ciutadana. Així, ha recordat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans diu que els talls de carrers i altres tipus de mobilitzacions molestes s’emmarquen en la llibertat de protesta.
El col·lectiu de suport a aquests encausats farà d’ara fins al febrer una campanya a les localitats originàries dels activistes i vídeos amb personalitats diverses, a més d’una manifestació.
Els concentrats, una vintena, han muntat un faristol perquè els periodistes poguessin deixar-hi els micròfons, i han mostrat pancartes i cartells contra els Mossos, contra la justícia, contra el conseller d’Interior i a favor de l’absolució i la llibertat de reunió i de protesta. S’han situat a la zona central del passeig Lluís Companys, just d’esquena al Palau de Justícia, que estava envoltat per tanques de seguretat, a banda i banda dels carrils per vehicles, i vigilat per diversos agents dels Mossos en el marc del dispositiu ‘Toga’.
Quan ha acabat l’acte pocs minuts després, dos agents que habitualment vigilen el Palau de Justícia s’han apropat al grup i han demanat que una persona s’identifiqués, ja que no havien comunicat la concentració. Els activistes han dit que es volien identificar tots i s’han queixat que eren molt pocs, que l’acte no havia entorpit el trànsit ni el pas dels vianants, i que havia durat poca estona. En un moment determinat, una de les dones que havia llegit el manifest ha marxat del lloc caminant i s’ha iniciat una mena de persecució, a pas ràpid, per part de cinc agents de seguretat ciutadana, que han demanat el reforç de tres de l’ARRO que eren davant l’edifici judicial. L’han seguit fins al passeig Sant Joan a prop del carrer Alí Bei, i allà han desistit, perquè, segons els agents, la dona anava massa ràpid, tot i que en cap moment ha corregut. La resta d’activistes han increpat els agents, i aquests han tornat al Palau de Justícia.
Els Mossos també han demanat la identificació de l’advocat Eduardo Cáliz, que demanarà l’empara del Col·legi de l’Advocacia. Fonts del TSJC han explicat que cap òrgan judicial ha demanat aquesta actuació policial i que el president de l’alt tribunal, Jesús María Barrientos, n’ha estat informat a posteriori. Per la seva banda, fonts dels Mossos han explicat que volien identificar la dona com una de les cares visibles de l’acte i que si l’acaben identificant la podrien denunciar per desobediència i per una falta administrativa per concentració no comunicada, com es fa en moltes altres ocasions similars.
