Els Mossos d’Esquadra han detingut cinc membres del grup radical Casuals, vinculat al FCB, i mantenen obert l’operatiu Hydra contra aquesta organització criminal, una de les més perilloses de Catalunya. Dels cinc, tres estan relacionats amb incidents greus i pertanyen a noves generacions dels membres dels Casuals mentre que els altres dos tenien un rol de rellevància en l’activitat criminal per al guany econòmic i estan relacionats amb un delicte de segrest. Les detencions s’han fet entre el 26 de juny i el 7 de juliol, segons informa la policia catalana. Amb les darreres cinc detencions, el balanç de detinguts des de l’operatiu del juny s’eleva fins a 33 i s’ha “escapçat” el grup considerat la facció més violenta dels Boixos Nois.
Malgrat això, l’operatiu continua obert i no es descarten noves detencions. De fet, el qui és considerat el cap de l’estructura criminal continua també pendent de localització i detenció.
Els Mossos també indiquen que des de l’operatiu del 9 de juny passat no s’ha tingut coneixement de cap fet delictiu vinculat amb l’organització criminal i assenyalen que, a hores d’ara, la capacitat de reorganització dels Casuals FCB és “força limitada”.
Estructura escapçada
Així, la policia considera que s’ha escapçat l’estructura dels Casuals des que es va iniciar l’operatiu Hydra, batejat amb aquest nom per la serp amb diferents caps de la mitologia grega. Després de l’ampli operatiu dut a terme el 9 de juny, que es va saldar amb 28 detinguts, els investigadors han mantingut actives les gestions per a localitzar i detenir altres membres de l’organització criminal i en les darreres setmanes s’han detingut 5 membres més considerades persones de rellevància de l’organització. En total, per tant, ja hi ha 33 detinguts.
Dels darrers cinc detinguts, tres estan relacionats amb greus incidents i entre les agressions en què els detinguts presumptament van participar hi ha atacs aprofitant el desplaçament del primer equip del FCB. Per altra banda, també van ser aturats i identificats pels Mossos d’Esquadra a Girona, en els instants previs al partit, quan es disposaven a atacar indiscriminadament grups de seguidors locals. Pel que fa als altres dos detinguts tenien un rol de rellevància en l’activitat criminal per al guany econòmic i estan relacionats amb un delicte de segrest.
Extorsions, narcotràfic i segrestos
Segons acredita la investigació dels Mossos, els Casuals FCB han simultaniejat l’activitat violenta a l’esport amb tot tipus d’activitats criminals: extorsions, narcotràfic, control sobre plantacions de cànnabis o segrestos. Per exemple, entre l’activitat pel qual s’han detingut alguns dels membres hi ha amenaces i extorsions en què s’imposaven sancions a persones o grups per suposats greuges que estaven relacionats amb l’ostentació no autoritzada d’indumentàries o tatuatges vinculats al hooliganisme del FCB.
També consten segrestos, com el cas d’un home vinculat a una plantació de cànnabis fallida, que va ser privat de llibertat, agredit, amenaçat i finalment alliberat sota la condició d’acceptar el pagament d’un deute i la servitud en la petició de futures tasques en favor dels Casuals.
Finançament i caixa comuna per afrontar despeses
Per a mantenir una posició preeminent dins el món delinqüencial i causar el temor necessari davant víctimes potencials s’alternava l’activitat de violència en l’esport i l’activitat criminal. Així, el finançament per mantenir les accions de violència en l’esport, desplaçaments i despeses s’obtenia dels beneficis de l’activitat criminal. A banda, els Casuals havien reclutat membres de noves generacions del hooliganisme, actualment en auge a Europa, per ampliar les seves accions criminals i incrementar el seu finançament.
A més a més, els investigadors han acreditat també que els Casuals tenien una caixa comuna on havien d’ingressar de forma obligada una part proporcional dels beneficis que obtenien de les activitats criminals per afrontar les despeses dels advocats necessaris i mantenir els familiars dels membres empresonats.
Evolució de l’activitat delictiva
L’operatiu Hydra ha frustrat accions violentes en l’esport: a principis d’any, es va interceptar a Girona un grup amb armes per atacar radicals del Sevilla FC. L’11 de juny, gràcies al dispositiu es va aturar el viatge organitzat a Madrid per agredir els radicals del Real Madrid Castilla. Des de l’operatiu del 9 de juny, no s’ha tingut coneixement de cap fet delictiu vinculat amb l’organització criminal.
D’acord amb els Mossos, els Casuals FCB havien reduït la seva activitat violenta després del darrer cop policial del 2010 -quan es va desmantellar el nucli dur- però a causa del nou relleu generacional i a la sortida de presó dels seus principals líders s’havia reprès l’escalada criminal i arran d’un assalt en un bar de Cornellà de Llobregat, l’equip conjunt de Mossos va iniciar una investigació que ha acabat amb el desmantellament dels Casuals.
L’estructura de l’organització ha anat evolucionant amb els anys i darrerament ho havia fet cap a un repartiment de responsabilitats on els membres amb més pes es repartien l’àrea metropolitana de Barcelona entre les faccions nord i sud, tot i que aquests sempre havien de rendir comptes amb la cúpula.
Inicis dels Casuals
La facció Casuals dels Boixos Nois es relaciona en l’àmbit criminal per primera vegada l’any 2004. Fins aleshores, els registres policials només vinculaven als seus membres amb accions violentes en els espectacles esportius però van fer un salt cap a la pràctica d’activitats criminals més complexes.
L’estratègia de Casuals va modificar-se al llarg dels anys. A principis del 2009, els Mossos van detectar com diverses empreses dedicades a l’oci nocturn i la restauració estaven rebent amenaces, extorsions i agressions per membres dels Casuals. L’objectiu era crear un clima de por i obligar-los a comptar amb personal de seguretat imposat per l’organització per controlar amb les portes i l’eventual introducció de substàncies estupefaents als locals afectats.
A banda, es va detectar un degoteig de fets delictius com lesions greus, amenaces i tràfic de drogues així com una resistènciai negativa per part de víctimes i testimonis a l’hora de col·laborar en denunciar els fets o identificar-ne els autors.
