Un jutjat de Manresa ha obert una investigació per aclarir les causes i responsabilitats de l’accident a la mina de Súria (Bages) on van morir tres geòlegs de 28, 29 i 31 anys el 9 de març. Tots tres van quedar sepultats per una roca d’1,9 tones que es va desprendre del sostre d’una galeria al Minador 30, a uns 800 metres de profunditat.
Tot i que l’empresa gestora ICL Iberia va assegurar que l’accident mortal era “imprevisible” el sumari de la causa —que recull els informes de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra— desmunta aquesta conclusió i constata que va haver-hi errors en la comunicació i també en les mesures de seguretat adoptades.
De fet, un miner experimentat va alertar hores abans de l’accident que el sostre era inestable, ja que havia caigut una pedra de 20 quilos a pocs metres de distància. Aquest treballador va deixar la informació escrita en una pissarra amb el missatge “Ull amb el sostre”, però no va arribar als tres geòlegs, que en aquells moments ja eren a dins de la mina.
L’advocada de les famílies de dues de les víctimes, Nereida Crespo, ha explicat a l’ACN que existeixen “negligències greus”. Crespo relata que els tres geòlegs van entrar a la galeria “sense tenir coneixement de la incidència que havia passat al torn anterior i, per tant, desconeixent la inestabilitat de la galeria i el risc que això suposava”.
ICL només reconeix un error de comunicació
Fonts del Departament d’Empresa de la Generalitat han confirmat a l’ACN que el 12 de maig la subdirecció de Mines va obrir un expedient informatiu a l’empresa explotadora de la mina (ICL) per poder valorar si hi va haver algun tipus de negligència en l’accident mortal. El que s’ha fet és sol·licitar informació per determinar què va passar i si pot ser constitutiu d’un expedient sancionador.
Per la seva banda, l’informe intern elaborat per ICL va concloure que l’accident va ser “imprevisible”. La direcció de l’empresa va assegurar que els miners morts eren persones experimentades i que “no hi havia cap senyal que la paret del sostre, en el punt de l’esllavissada, fos inestable”. Sí que van reconèixer un “error de comunicació”, ja que el torn de nit havia avisat d’una incidència en el sostre d’una zona propera, a uns 8 metres, informació que no va arribar als geòlegs finats.
