Els membres independentistes de la Mesa del Parlament del 2015 al 2017 —Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó amb Carme Forcadell com a presidenta— han reiterat en el judici repetit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la seva actuació estava emparada per la inviolabilitat parlamentària i el seu paper era garantir la participació dels diputats, sense coartar la seva llibertat d’iniciativa.
Per això, consideren que va ser el Tribunal Constitucional (TC) qui va canviar la seva doctrina i va dictaminar que havien de censurar les iniciatives que incomplissin les sentències constitucionals. La fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox els demanen 20 mesos d’inhabilitació per desobediència. Tots quatre s’han negat a respondre les preguntes que no fossin dels seus advocats.
Què diu la defensa?
Els dos advocats defensors han argumentat que la Mesa és un òrgan polític parlamentari i no pas una “finestra administrativa”. Per tant, correspon als diputats, els grups i el plenari. També han al·legat que la pena d’inhabilitació de 20 mesos que els va imposar el TSJC l’octubre del 2020 ja s’ha complert de facto, i tornar-los a condemnar seria duplicar la pena.
La defensa de Simó també ha dit que l’Advocacia de l’Estat no està legitimada per acusar en el procediment i que el judici s’hauria de fer en un jutjat penal ordinari perquè cap dels acusats està aforat actualment.
Així mateix, Corominas, ha explicat que mai va rebre cap requeriment del TC mentre va ser diputat, però en va rebre dos mentre formava part de la Mesa. En els milers d’iniciatives parlamentàries que van passar per les seves mans en tots aquells anys, només en dues ocasions es van vetar propostes, una de les quals era una Iniciativa Legislativa Popular.
D’aquesta manera ha volgut argumentar que mai abans del TC havia instat la Mesa a vetar propostes, fins i tot les relacionades amb el dret a decidir, i que va canviar la seva jurisprudència just en aquells anys del ‘procés’. Ramona Barrufet i Lluís Guinó han reiterat bàsicament els mateixos arguments que els seus excompanys.
Resolucions desobedients
En l’anterior sentència del TSJC es considerava provat que els acusats van desobeir almenys en sis ocasions el Constitucional en permetre la tramitació d’iniciatives parlamentàries que anaven contra les resolucions del mateix TC. Es tracta de la comissió d’estudi del procés constituent i l’aprovació de les seves conclusions, les resolucions del debat de política general del 2016 sobre el referèndum i el procés constituent, l’aprovació dels pressupostos del 2017 amb una partida per l’1-O, les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica del 6 i 7 de setembre, i l’aprovació de la sindicatura electoral.
