El mercat de lloguer ha continuat marcat per l’escassetat d’habitatges i un context molt difícil, en el qual els propietaris busquen “el millor candidat” per la “poca oferta que hi ha”. Aquesta conjuntura ha provocat un augment dels contractes de lloguer a estrangers, que ja representen el 59% de les firmes de nous arrendaments a Barcelona el 2024, dels quals un 44% són europeus i un 39% americans segons el balanç d’activitat anual que ha presentat Amat Immobiliaris aquest dimarts. En paral·lel, l’empresa familiar catalana ha detallat que al llarg de l’any els contractes de lloguer van baixar un 18% i ja acumulen un descens del 43% en dos anys. En el primer any d’entrada de la contenció de rendes, els preus han disminuït un 1,8%.
L’efecte de l’entrada en vigor del topall de preus de lloguer a partir del segon trimestre ha provocat un descens de les rendes després de tres anys amb creixements mitjans del 4%. La caiguda anual hauria pogut ser superior si no fos perquè en els tres primers mesos de l’any es va detectar un creixement “artificial” per sobre de la mitjana per la voluntat dels llogaters d’“anar el més amunt possible abans de la regulació”.
El director general de la companyia, Guifré Homedes, ha remarcat que l’oferta d’habitatge de lloguer és baixa i això és el que provoca que ja s’acumulin tres anys consecutius de baixada en el nombre de contractes. De mitjana, la immobiliària ha firmat 200 lloguers, la meitat del que signava històricament. La situació d’escassetat d’oferta ha provocat que els ingressos per comercialització de lloguers de la companyia hagin anat 25 anys enrere i se situïn nivells del 2001.
Ara bé, Homedes ha detallat que si bé s’han firmat menys contractes, les rendes absolutes del mercat d’arrendament han sigut superiors a les del 2023 perquè els habitatges que s’han llogat han sigut més grans proporcionalment. En aquest sentit, s’han duplicat els contractes de la franja alta d’arrendaments, per sobre dels 2.500 euros al mes.
Lligat a la falta d’oferta, la durada mitjana dels contractes de lloguer ha tornat a pujar fins als 3,92 anys i la rotació ha continuat per sota del 10%, una dada molt allunyada dels valors per sobre del 20% que es registraven entre el 2006 i el 2021.
D’altra banda, el balanç de pisos nous que entren al mercat de lloguer continua sent negatiu perquè van a la baixa els inversors que aposten per posar habitatges al mercat de lloguer de llarga durada. Al contrari, un cop els pisos queden buits, la tendència passa per vendre els habitatges o retirar-los del mercat perquè els faci servir un familiar directe.
Segons han detallat, molts d’aquests habitatges que venien del mercat de lloguer s’han venut a compradors amb Golden Visa, un règim per accedir a la residència si s’inverteix 500.000 euros que, precisament, el govern espanyol vol eliminar. Precisament, aquest anunci ha provocat un “efecte crida” i ha accelerat les compres per part d’estrangers. Segons han detallat, un 12% de les vendes de pisos de segona mà han estat a extracomunitaris. La immobiliària posa en dubte quin efecte tindrà l’eliminació dels visats i considera que aquesta demanda “no desapareixerà del mercat”.
Amb tot, la presència d’estrangers ha anat a l’alça, sobretot, en el mercat de lloguer on ja superen el 59% dels nous contractes firmats a Barcelona i el 42% a Sant Just Desvern i Sant Cugat. “Qui està capitalitzant la regulació és aquesta gent. En un mercat regulat qui pot pagar 1.200 euros és el millor candidat per un pis de 1.000”, ha dit Homedes. La demanda de pisos de lloguer és tan alta que la immobiliària només pública als portals immobiliaris el 26% de l’oferta -que és la de més alt nivell- i la resta la comercialitza internament. El 2023, la companyia publicava anuncis en un 85% dels casos.
Pel que fa al mercat de venda, ha crescut de manera “molt significativa” durant el 2024 amb un increment del 13% de les operacions i del volum de les transaccions després d’un any amb un context macroeconòmic positiu i condicions de finançament més flexibles per la baixada dels tipus. En obra nova, les vendes han crescut gairebé un 20%, amb compradors de primer accés que on poden accedir al mercat de lloguer i, la majoria dels quals, rep ajuda de la família per fer front a l’entrada. La segona mà ha notat un increment de l’oferta del 8% durant el 2024, provinent del mercat de lloguer i les operacions s’han incrementat un 12%.
Els responsables d’Amat Immobiliaris han avisat que l’accessibilitat al mercat d’habitatge ha continuat reduint-se durant el 2024 i “anirà igual o pitjor” durant el 2025 i han fet una crida a veure els propietaris com a “aliats” de l’administració i “fomentar que encara s’inverteixi més”. La companyia també ha reclamat reconsiderar les zones tensionades, la figura del gran tenidor, l’obligatorietat de fer un 30% d’habitatge social, i minimitzar els riscos per als propietaris perquè apostin pel lloguer. “Sense el sector privat, no hi ha futur”, ha advertit Homedes.
