Els lletrats del Parlament demanen al Tribunal Constitucional (TC) que aixequin la suspensió de les resolucions suspeses del debat de política general del 25 de setembre, que fan referència a l’autodeterminació, la desobediència civil i institucional i l’aposta per una amnistia. Les al·legacions dels serveis jurídics de la cambra catalana defensen que les propostes de resolució no tenen “vocació jurídica ni normativa”. A més, demanen que es desestimin els incidents d’execució presentats pel govern espanyol perquè no contravenen les sentències del TC 136/2018, de 13 de desembre, ni la 259/2015, de 25 de setembre de 2019. Les al·legacions també reclamen que quedin sense efecte els requeriments i advertències dirigits al president del Parlament, a la resta de membres de la Mesa i al secretari general.
Concretament, les resolucions suspeses defensen la “legitimitat de la desobediència civil i institucional com a instruments en defensa dels drets civils, polítics i socials que puguin ésser lesionats”; afirmen que el Parlament es conjura a liderar una resposta institucional a la sentència basada en “el respecte, la garantia i la defensa dels drets fonamentals civils i polítics, de les llibertats i de l’exercici del dret d’autodeterminació”; i fan referència a l’aposta per una “amnistia total”, que “ha d’anul·lar totes les causes judicials impulsades contra persones que hagin estat processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar drets polítics, socials o civils”.
Les al·legacions del serveis jurídics defensen que la fórmula d’incident d’execució utilitzada pel govern espanyol no és la correcta ja que “no hi ha nexe jurídic de continuïtat entre les resolucions i les sentències del TC”. Es tracta d’uns arguments molt semblants als de les al·legacions que recentment els lletrats també han presentat davant de l’alt tribunal sobre les resolucions suspeses del ple monogràfic del juliol impulsat per Cs. En aquest cas, els textos suspesos fan referència a l’autodeterminació, la independència i la reprovació de Felipe VI.
La Mesa rebutja les peticions de reconsideració de Cs, PSC i PPC sobre la moció de la CUP
D’altra banda, la Mesa ha rebutjat amb els vots de JxCat i ERC les peticions de reconsideració de Cs, PSC i PPC sobre la moció de la CUP, que es votarà al proper ple del 12 i 13 de novembre. Concretament, el text dels cupaires aposta per exercir l’autodeterminació, reclama una amnistia i demana la destitució del conseller de l’Interior, Miquel Buch. En canvi, al ple de la setmana que ve no es votarà la proposta de resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP sobre la resposta a la sentència del procés. En aquest cas, continuen els tràmits parlamentaris d’esmenes i es preveu que es voti en l’últim ple del Parlament d’aquest novembre, previst per al 26 i 27. Precisament, el TC debat avui sobre la decisió de la Mesa d’admetre a tràmit aquesta proposta de resolució.
La proposta de resolució conjunta de JxCat, ERC i la CUP no es debatrà al ple de la setmana que ve perquè la CUP no va voler registrar la iniciativa amb urgència extraordinària. Fonts de la CUP expliquen que la decisió respon a la voluntat de donar a la resta de grups tots els terminis que estableix el reglament del Parlament per tal que hi puguin presentar esmenes.
En cas que el TC, reunit avui dimarts, anul·li la decisió de la Mesa d’admetre a tràmit la proposta de resolució independentista, fonts de JxCat defensen que el text s’ha de sotmetre igualment a votació al ple del Parlament.
