El Govern ha acordat atorgar el Premi Justícia 2022, la més alta distinció de la Generalitat en aquest àmbit, a l’Associació Catalana en Pro de la Justícia, que aplega els jutges de pau. D’aquesta manera, la Generalitat reconeix una figura que “representa la justícia de proximitat i que, com a mediador, fa efectiva la conciliació i permet que moltes vegades no s’hagi d’arribar als jutjats, la qual cosa contribueix a descongestionar l’Administració de justícia”.
El Departament de Justícia va iniciar a l’estiu una sèrie de trobades amb representants de la justícia de pau arreu del territori per fer un front comú davant les ingerències del govern espanyol, que preveia eliminar aquests jutges en una nova llei. Ara, el Decret de concessió del premi destaca que els jutjats de pau són una peça clau per al desenvolupament de la justícia social i fortament arrelats a Catalunya.
El premi serà lliurat pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, el 23 de gener al Palau de la Generalitat. També es lliuren diverses distincions a professionals pels seus serveis a la justícia.
📌 L’anunci del guanyador del Premi de Justícia 2022, adjudicat a l’Associació Catalana en Pro de la Justícia (ACPJ). També es distingeixen deu persones, col·lectius i entitats per la seva contribució a la millora de la justícia a Catalunya.
— Justícia (@justiciacat) January 3, 2023
El magistrat José Manuel del Amo Sánchez rebrà la medalla d’honor a la trajectòria professional. Nascut a Madrid, és el president de la Secció Sisena de l’Audiència de Barcelona. Va participar activament en el Pla pilot de funcionament en català de les oficines judicials per fomentar aquesta llengua als jutjats. El 2013 va rebre el Premi Agustí Juandó i Royo per la contribució al foment del català i el 2018, la Creu de Sant Raimon de Penyafort. Recentment, ha presidit el tribunal del judici al futbolista Neymar.
María del Carmen Gete-Alonso és distingida amb la medalla d’honor per serveis excepcionals a la justícia. Va ser la primera dona catedràtica de Dret Civil de Catalunya, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1982. També ha intervingut en l’elaboració de textos legals de diferents lleis del Codi Civil de Catalunya i és la presidenta de la Secció de Persona i Família de la Comissió de Codificació des del 2018.
Lluïsa Puig rebrà una altra de les medalles d’honor per serveis excepcionals a la justícia per la trajectòria de 43 anys com a metgessa forense a Catalunya. De fet, se la considera mestra de moltes promocions de metges forenses. Va començar als jutjats de l’Hospitalet de Llobregat i després es va incorporar als jutjats de Barcelona, on exerceix actualment. Va ser metgessa forense degana de Barcelona durant deu anys i cap de la secció de Valoració del Dany Corporal de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, des del 2005.
La magistrada Montserrat Bastit és l’altra distingida en aquesta categoria per la trajectòria com a jutgessa de menors i la contribució a la recerca de solucions per evitar que reincideixin. És la magistrada titular del Jutjat de Menors de Girona des del 2011. Criminòloga i especialista en menors, es va incorporar al Jutjat de Menors de Girona, en una primera etapa, entre 1990 i 1993, especialment convulsa en termes de seguretat jurídica, ja que l’aleshores nova legislació d’aquest àmbit tenia buits importants.
Les mencions honorífiques distingeixen Julia Latorre, primera dona fiscal d’Espanya i primera degana d’un col·legi d’advocats de l’Estat -el de Sant Feliu de Llobregat, entre 1986 i 1997- i el secretari judicial José Francisco per haver impulsat als jutjats de la Bisbal d’Empordà la implantació d’un nou model d’oficina d’atenció al ciutadà. També són reconeguts el Consell de Col·legis de Procuradors de Tribunals de Catalunya; la Comissió de Llengua del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) i l’associació professional de jutges Àgora Judicial.
