L’informe ‘Actituds i usos lingüístics dels joves de les Illes Balears’ ha confirmat que els joves catalanoparlants són els qui més canvien de llengua. Tot i que la sospita hi era, el document ha constatat l’auge d’aquesta tendència que fa caure l’ús social del català.
Aquest estudi sociolingüístic ha estat elaborat pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) per encàrrec de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i és el primer de les Balears en què s’ha combinat metodologia qualitativa i quantitativa en aquesta branca del coneixement. La presentació ha anat a càrrec de les investigadores del GRESIB Maria del Mar Vanrell i Xisca Castell.
Mudes lingüístiques a l’alça
La conclusió principal de l’informe és que els joves catalanoparlants de les Illes Balears són els qui més muden de llengua. Des del grup de recerca remarquen que s’entén per muda lingüística el canvi que experimenta un individu al llarg de la vida entre la llengua inicial i la llengua que empra de manera habitual. Tot i que la principal tendència és canviar al castellà, també s’observen casos en l’altre sentit, segons han pogut constatar els investigadors. “El context social del parlant és un element clau a l’hora d’afavorir, o no, la muda. En qualsevol cas, hi ha moments vitals que propicien les mudes, que són una oportunitat per a promoure l’ús del català“, exposen.
El manteniment exclusiu del català és gairebé nul, mentre que sí que s’observa en el cas del castellà. “Els catalanolingües són els qui realment exerceixen de bilingües. Entre els castellanolingües n’hi ha que es comporten com a bilingües, però també hi ha un sector que es comporta com a monolingüe perquè l’entorn ho afavoreix”, comenten.
Canviar al castellà no només afavoreix al retrocés del català com a llengua social, sinó que també exclou les persones no catalanoparlants que volen aprendre la llengua i es troben sense oportunitats de practicar-la. En aquest sentit, els informants de l’estudi consideren que és important promoure un compromís social col·lectiu per compartir la llengua amb tothom, siguin catalanoparlants inicials o no, més enllà del compromís de les institucions.
El jovent, clau en la supervivència del català
El secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, Miquel Àngel Sureda, ha destacat la importància dels joves en la continuïtat de la llengua catalana. Com demostra l’estudi, els joves marcaran el futur de la llengua a través del seu comportament lingüístic, entre altres motius, perquè “seran aviat els dirigents i els referents socials i els qui transmetran la llengua a les noves generacions“.
Beatriu Defior, la directora general de Política Lingüística, ha explicat que l’estudi confirma les intuïcions que es tenien i que des de la Direcció General s’han impulsat accions per fomentar el català a través de campanyes com ‘Mou la llengua‘ o la difusió d’oferta d’oci en català.
Tanmateix, ha volgut fer una crida a prendre consciència de la importància dels comportaments lingüístics. “Les actuacions necessàries adreçades als joves de poc serviran si no van acompanyades d’un procés de millora de la situació en el conjunt de la societat”, ha reconegut Defior. Finalment, la titular de Política Lingüística ha remarcat la importància que “els joves rebin incentius per emprar el català, per exemple reconeixent el domini de la llengua en l’àmbit laboral”.
