Els quatre hospitals de l’Alt Pirineu i Aran (l’Hospital Comarcal del Pallars, la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell, l’Espitau Val d’Aran i l’Hospital de Cerdanya) ja poden practicar tant l’avortament farmacològic com el quirúrgic. Així ho han anunciat la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i el conseller de Salut, Manel Balcells, aquest divendres a Tremp.
Poder practicar la interrupció voluntària de l’embaràs a tots els hospitals del Pirineu evitarà desplaçaments a altres centres més lluny i aproparà a les dones un servei llargament reivindicat. Els col·lectius feministes del Pirineu s’han felicitat per aquest esperat anunci. Balcells ha dit que aquest servei “aviat” es farà també a l’Arnau de Vilanova de Lleida.
Les aliances entre els diferents hospitals catalans permetran poder oferir aquest servei a tots els hospitals del Pirineu. A l’Hospital del Pallars i a l’Espitau Val d’Aran es desplaçaran metges de l’Arnau de Vilanova, a l’Hospital de la Cerdanya els professionals que es desplaçaran són de Sant Pau i a l’Hospital de la Seu d’Urgell de la Cooperativa dels Pirineus que correspont a Sant Joan de Déu.
Balcells ha explicat que a l’Arnau de Vilanova hi ha quatre ginecòlegs, dels trenta que hi exerceixen, que faran aquest servei, i ha dit que aviat es realitzarà també a l’Arnau de Vilanova. Actualment a Lleida es fa a la clínica Mi NovAliança.
A Lleida l’avortament quirúrgic es fa en aquesta clínica i no en centres de salut perquè cap metge estava disposat a fer-ho. En aquest sentit, tots els facultatius s’acollien a l’objecció de consciència. Aviat quatre d’aquests metges pràcticaran l’avortament quirúrgic a l’Aranau de Vilanova, segons el conseller de Salut.
La consellera Verge ha sentenciat que “avui és un dia històric en què assolim un dret llargament reivindicat pel moviment feminista: que les dones, visquin on visquin, puguin exercir amb equitat territorial el seu dret a escollir el mètode farmacològic o quirúrgic en la interrupció voluntària de l’embaràs”.
“L’equitat territorial en l’accés als serveis és bàsica per garantir adequadament el dret a l’avortament”, ha continuat la consellera, que ha declarat que tenien “un deute pendent amb les dones de l’Alt Pirineu i l’Aran”. Fins ara s’havien de desplaçar a Lleida o a d’altres regions sanitàries per accedir al mètode quirúrgic.
“En un context internacional de regressió en l’accés a l’avortament i de qüestionament dels drets sexuals i reproductius per part de governs i partits de dreta o extrema dreta i de grups religiosos fonamentalistes, Catalunya serà refugi i punta de llança d’aquests drets”, ha afegit la consellera.
A més de garantir l’equitat territorial en l’accés als dos mètodes d’interrupció voluntària (IVE) de l’embaràs, amb l’anunci d’aquest divendres, totes les regions sanitàries estan implementant el nou Protocol per a l’atenció a la interrupció voluntària de l’embaràs, aprovat el setembre del 2022.
El Protocol, que amplia la possibilitat d’aplicar el mètode farmacològic de la setmana 9 fins a la 14, recull recomanacions basades en evidències científiques i en l’experiència clínica acumulada. L’ampliació de l’IVE farmacològic fins la setmana 14 garanteix en la majoria dels casos un procés més segur, menys invasiu i que mimetitza el procés natural d’avortament. A més, evita l’anestèsia general i disminueix el risc de complicacions.
L’anunci d’aquest divendres suposa un pas endavant molt significatiu en l’accessibilitat de les dones de l’Alt Pirineu i Aran a serveis públics fonamentals per a la garantia del dret al propi cos. L’avenç s’emmarca en el desplegament de l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, un full de ruta que implica tots els departaments del Govern i que, entre altres mesures, s’ha traduït en l’ampliació arreu de Catalunya dels centres on es realitza la interrupció voluntària de l’embaràs.
La prestació del servei d’interrupció voluntària de l’embaràs s’ha millorat, d’ençà del mes de maig de 2021, en quatre regions sanitàries. En concret, el servei s’ha habilitat o s’ha ampliat en vuit punts del territori català: Lleida, Tortosa, Berga, Manresa, Vielha, La Seu d’Urgell, Tremp i Puigcerdà.
