Experts avisen que el pla econòmic de la Unió Europea per a la recuperació de la crisi causada per la covid-19 és “insuficient”. Després de l’aprovació als Estats Units d’un pla d’estímuls d’1,9 bilions de dòlars, alguns economistes qüestionen ara que el pla europeu acordat pels líders ja fa nou mesos però del qual encara no ha arribat finançament als estats pugui ser suficient. “Crec que hauríem de fer una mica més. No necessàriament com els Estats Units, però una mica més seria millor”, diu l’economista i professor de la London School of Economics Paul De Grauwe en una entrevista a l’ACN en què reclama permetre als estats “gastar més fins que la recuperació sigui prou forta”.
Com De Grauwe, l’economista en cap del ‘think tank’ Centre for European Reform, Christian Odendahl, dubta que el pla econòmic europeu sigui suficient tenint en compte que el bloc comunitari ha estat dels més afectats per la pandèmia i les grans inversions que es necessitaran per assolir els objectius climàtics. “Crec que les lliçons dels últims deu anys són que la Unió Europea s’ha enfocat massa en la prudència fiscal i massa poc en com portar l’economia cap a la plena ocupació”, assenyala Odendahl, que insisteix que “ara el debat no ha de ser com rebaixar el dèficit”, sinó com impulsar la inversió pública.
Precisament, amb l’objectiu de permetre als governs gastar més per fer front a la crisi, la Unió Europea va suspendre els objectius de dèficit i deute el 2020 i 2021. El debat que han d’afrontar ara els 27 és si tornar a aplicar les regles fiscals el 2022. Ara per ara, la Comissió Europea s’inclina per mantenir-les suspeses l’any que ve, però el debat en el club comunitari encara s’ha d’abordar.
A diferència d’Odendahl i De Grauwe, l’expert en finances públiques i pressupost europeu del ‘think tank’ CEPS Jorge Núñez creu que la importància del pla europeu no és tant la mida, sinó “com i en què es gasten els diners”. Per ell, la clau és que països com Espanya o Itàlia destinin els fons a transformacions econòmiques que “corregeixin” les deficiències en l’estructura econòmica. “La dificultat ve per la rapidesa amb què s’han fet els plans. Ara mateix no són suficientment detallats i no està clar què signifiquen les reformes que proposen. Els falta convicció”, diu l’expert de CEPS, que a més recorda que Espanya i Itàlia estan a la cua de l’execució de fons europeus, cosa que qüestiona més la capacitat d’absorció del finançament.
Malgrat que els líders europeus van acordar un pla per als pròxims anys d’1,8 bilions d’euros, del qual 750.000 milions són a través del fons de recuperació, es preveu que els diners comencin a arribar als estats al juliol, un any després de l’acord. Per De Grauwe, el pla econòmic europeu pot ser suficient en un “escenari optimista” en què l’economia es recuperi ràpidament després de l’estiu. Amb tot, creu que ara cal aplicar un criteri de “previsió” per si finalment no és així i calen més estímuls.
“Cal fer una mica més no perquè els Estats Units ho estiguin fent, sinó seguint un principi de precaució. En aquest cas, si hem estimulat una mica més, pot haver més inflació, però això no seria tan greu”, assenyala tot instant a “no estar espantats per gastar més”. Segons De Grauwe, aquesta despesa addicional l’han de fer els governs, no amb un nou pla europeu perquè seria “massa lent”. “L’alternativa és dir als governs que poden emetre per finançar la inversió pública. Per què es pot fer a nivell europeu però no a nivell estatal?”, diu.
Es pot quedar enrere l’economia europea?
Malgrat el gran estímul dels Estats Units, els tres experts coincideixen que cal ser prudents sobre l’èxit del pla nord-americà. De Grauwe creu que l’economia la Unió Europea no necessàriament ha de quedar relegada entre les grans economies perquè creu que tot depèn de la campanya de vacunació. “No hi ha cap raó per pensar que no hi haurà recuperació a la Unió Europea quan torni a haver confiança entre la població”, diu.
Al seu torn, Odendahl subratlla que si el pla dels Estats Units és un èxit l’economia europea se’n “beneficiarà”, cosa que podria fer “menys necessari” que calguessin més estímuls impulsats des de la Unió Europea. “Crec que funcionarà. És un experiment econòmic gegant que ja veurem com funciona, però crec que funcionarà. Els Estats Units estan intentant crear una enginyeria per a una recuperació completa i ràpida que porti a la plena ocupació. Veurem com surt”, afirma Odendahl.
Núñez, però, no és tan optimista sobre l’èxit del pla dels Estats Units i avisa que “pot sortir malament”. Amb tot, l’expert de CEPS creu que la Unió Europea estarà per darrere en la recuperació però per altres motius. Per exemple, per la manca d’una política de coordinació d’empreses que fa que les companyies marxin del bloc comunitari quan creixen, especialment als Estats Units.
Risc de fracàs de l’estratègia europea
Per l’expert del Centre for European Reform, el debat europeu sobre la política econòmica estarà “influït” per l’efecte que tingui el pla dels Estats Units. “Si els va bé, si no els augmenta massa la inflació i els tipus d’interès, hi haurà arguments per fer el mateix a Europa”, argumenta. D’altra banda, però, l’expert de CEPS també argumenta que en els pròxims mesos es poden fer evidents deficiències del mateix pla europeu. “Aquest programa té de tot, ha de solucionar tots els problemes i em pregunto si quan un programa té tot pot fer alguna cosa”, diu Núñez tot dubtant de l’eficiència dels plans de reformes i inversions dels estats.
“Espero que el pla no falli, però hi ha el risc i quan hi ha un risc ha d’haver un pla B”, afegeix Núñez, mentre Odendahl també creu que seria “una bona idea” que el bloc comunitari tingués alternatives. “Desenvolupar un pla B ara podria ser una bona idea, però els governs seran reticents a dir-ho ara. Si la recuperació no és tan forta com volem cal tenir alguna cosa per fer que ho sigui”, remarca.
