La possible reforma del delicte de sedició a l’Estat espanyol ha obert un debat entre els partidaris de reduir les penes de presó i els favorables a eliminar-lo del Codi Penal. Un dels principals problemes és que no està harmonitzat a Europa.
En els codis penals d’altres països europeus, el delicte de sedició no existeix com a tal, però se’n poden trobar d’equivalents que castiguen els desordres públics. Això sí, en la majoria dels casos impliquen violència i en tots ells les penes són inferiors a les que s’apliquen a Espanya, que castiga la sedició amb fins a 15 anys de presó i que ja s’ha comprovat que s’usa com a mecanisme de repressió.
Què opinen els experts?
El professor de Dret Penal de la Universitat de Valladolid, Antonio Javato, apunta que a Europa hi ha delictes que “s’aproximen” al de sedició. Tots ells tenen en comú que constitueixen un agreujament del delicte de resistència a l’autoritat o a un funcionari públic per obstaculitzar-li el compliment de les seves funcions i implica violència o intimidació.
Ara bé, Javato remarca que a l’Estat es diferencia del de la resta d’Europa per un “matís”: a la resta de països és un delicte contra l’ordre públic o l’autoritat de l’estat, mentre que a Espanya està relacionat amb la rebel·lió. Per tant, entren accions que “atempten” contra el sistema constitucional.
La reforma del codi penal
La sentència per reprimir els líders independentistes per l’1-O és un dels casos que s’ha posat sobre la taula. El catedràtic de Dret Penal de la Universitat de Castella-la Manxa Nicolás García aposta per derogar el delicte de sedició i “reconduir” les conductes que preveu cap al delicte de desordres públics, que ara preveu penes de presó màximes de sis anys.
“En un estat democràtic, les conductes d’alteració de l’ordre públic no es poden castigar tant com l’alteració de l’ordre constitucional”, assenyala García, tot remarcant que cal separar completament el delicte de sedició i de rebel·lió, amb origen comú. Pel professor de Dret Penal de la Universitat de Granada Miguel Ángel Cano, “el problema es troba en les penes” del delicte de sedició. “Són excessives”, insisteix.
Una definició ambigua
Els acadèmics reclamen detallar i acotar la definició de sedició. “La conducta de sedició és molt ambigua i inclou moltes coses”, remarca García, tot assenyalant que es podria aplicar també en els casos en què es concentra un grup de persones per evitar un desnonament. “És un ventall de conductes tan ampli que no se sap què es castiga”, afegeix. Al seu torn, Cano coincideix que cal “delimitar què s’entén per alçament públic i tumultuari”.
En el cas que es reformi el delicte de sedició, subratlla Cano, als líders independentistes condemnats per l’1-O se’ls aplicaria el principi de retroactivitat si la nova norma els és favorable. No passaria en el cas que es reformés per endurir les penes. Si es rebaixessin les penes per sedició, diu l’expert, també s’aplicaria la modificació als líders que es troben fora de l’Estat en cas que volguessin tornar.
Xoc amb drets fonamentals
Per Rohan Sinha, expert en dret internacional de la Universitat de Bonn, l’aplicació del delicte de sedició a l’Estat pot ser “problemàtica” des d’un punt de vista de drets fonamentals, cosa que podria tenir en compte el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en la decisió sobre els recursos dels líders independentistes.
“No hi ha cap problema amb l’existència del delicte, però sí que pot haver-hi un problema amb la seva aplicació”, argumenta, tot assenyalant que la descripció del delicte no és “precisa”, cosa que li treu “predictibilitat”.
Seguint aquest argument, García apunta que en el cas del recurs dels líders independentistes per la condemna de l’1-O el TEDH podria entendre que el codi penal espanyol pot restringir el dret “legítim” de manifestació i reunió. “Aquest pot ser el criteri jurídic més contrari a la seva jurisprudència”, conclou.
