L’advocada dels exdiputats de JxSí i exmembres de la Mesa del Parlament acusats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Judit Gené, ha argumentat aquest divendres que els seus clients “no van actuar amb ànim de desobeir el Tribunal Constitucional (TC) sinó de respectar el dret fonamental” dels impulsors d’iniciatives legislatives, dins del procés sobiranista.
En el seu informe final, l’advocada de Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó ha expressat que, quan la Mesa va tramitar les lleis independentistes va actuar “en defensa del Parlament i de la legitimitat dels diputats, els grups parlamentaris i de les persones que van votar la composició d’aquest òrgan legislatiu”.
“No hi ha un dret fonamental a la constitucionalitat, hi ha un dret fonamental a la participació política”, ha sentenciat Gené, que demana l’absolució per als tres defensats.
Ha dit que els tres diputats, com actuaven des de la Mesa, ho feien emparats per la inviolabilitat parlamentària, perquè votar aquestes iniciatives legislatives és un acte polític, de naturalesa parlamentària, i no pas administratiu.
“La llei recull la inviolabilitat parlamentària i és la llei que diu que quan els meus representants actuen en aquesta condició, actuen emparats per una prerrogativa que els empara”, ha insistit l’advocada.
Ha indicat que això radica en “els drets fonamentals de la llibertat d’opinió, ideològica, de poder defensar en un parlament, de manera democràtica i pacífica, totes les idees que siguin respectuoses amb els drets fonamentals”.
Així, Gené ha argumentat: “No se’ns pot dir que som desobedients perquè estem sotmesos a l’imperi de la llei quan és aquesta llei la que precisament ens garanteix que tenim aquesta inviolabilitat parlamentària”.
Segons ha dit, els tres parlamentaris no es volien posar “per sobre de ningú ni emparar-se en un poder legislatiu per ser immunes davant la llei, sinó que entenen que la llei els permetia actuar de la manera que ho van fer”.
Paper de la Mesa
L’advocada ha reivindicat que la jurisprudència del TC sobre el paper de l’òrgan rector indicava que no havia d’entrar en el fons de les iniciatives ni fer cap judici de constitucionalitat per no incidir en el dret de participació política, i que aquesta doctrina va canviar el 2015 arran del procés sobiranista.
Ha indicat que, no obstant això, la doctrina no va quedar plenament fixada fins el 2019, per la qual cosa ha demanat als magistrats del tribunal que es col·loquin en el moment dels fets, quan “no existia aquesta claredat” sobre el paper de la Mesa quant al seu deure de no tramitar propostes obertament inconstitucionals.
“Ells consideraven que hi havia una doctrina del TC que els emparava” quan van admetre resolucions i lleis sobre el procés independentista, i de fet, segons Gené, sí que van complir en alguns casos en el que demanava el tribunal de garanties després d’estudiar les iniciatives i argumentar per què les tramitaven.
