Les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes han reculat aquest juliol després de quatre mesos de remuntada gràcies a una primavera plujosa. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de l’últim dia de mes, els 9 pantans encaren l’agost al 33,9% de la seva capacitat, amb 235,90 hm3 d’aigua, quan a finals de juny s’apropaven al 40% (37,1%). L’escassa pluja del mes de juliol ha frenat la inèrcia positiva que portaven embassaments com la Baells -torna a caure per sota del 50%-, la Llosa del Cavall o Foix (del 67% al 60%). Sau està al 26% quan havia remuntat fins el 43%, tot i que part de la davallada es deu a la transferència cap al pantà veí de Susqueda, l’únic que ha guanyat reserves l’últim mes: del 35,4% al 41%.
Malgrat aquest lleuger retrocés, el nivell de reserves amb què els pantans de les conques internes encaren el que resta d’estiu i la tardor és superior al que presentava fa un any. El 31 de juliol del 2023 el nivell dels embassaments era del 27,5%, més de sis punts per sota del nivell actual.
Data de publicació: divendres 02 d’agost del 2024, 06:00
Localització: Barcelona
Autor: Pau Cortina
Sistema Ter-Llobregat
Pel que fa als cinc pantans del sistema Ter-Llobregat, que abasteix aigua a 202 municipis catalans inclosa Barcelona i la seva àrea metropolitana, i part de les comarques gironines, estan al 35,97% de la seva capacitat, amb 220 hm3 d’aigua acumulada en conjunt. En relació a fa un mes, quan vorejaven el 40% de la seva capacitat amb un 39,3% de les reserves, la caiguda és d’una mica més de tres punts.
Un juliol “sec o molt sec”
El factor principal en la frenada del creixement de les reserves d’aigua als pantans de les conques internes ha estat un mes de juliol molt poc plujós.
Si bé la distribució de la precipitació ha estat irregular, el juliol ha estat “sec, o molt sec”, sobretot prelitoral Nord, a l’altiplà Central i punts de la plana de Lleida. Només ha estat plujós a la serra de l’Albera, al vessant sud del Pirineu més occidental i punts de la depressió Central, segons el Servei Meteorològic de Catalunya
El més va començar amb el pas d’un sistema frontal que va regar gran part del país el primer dia de més, però les quantitats més importants van caure al sud i a Ponent. Entre els dies 5 i 7 de juliol es va viure l’espisodi de precipitació més destacat, amb fortes tempestes i acumulacions abundants de precipitació al vessant sud del Pirineu amb registres per sobre dels 60 mm. Però des d’aleshores la pluja pràcticament no ha fet acte de presència. Això sumat a les altes temperatures registrades la segona meitat del mes, el final del desgel i l’augment del consum d’aigua propi de l’època han contribuït a la frenada del creixement de les reserves d’aigua als pantans, i un inici de reculada.
