Els electes d’ERC, el PDeCAT i la CUP participaran en l’Assemblea de Càrrecs Electes (ACE) que ha convocat el Consell per la República, que presideix Carles Puigdemont, el dimecres 30 d’octubre.
En un missatge en el compte de Twitter dels republicans, el partit que presideix Oriol Junqueras assegura que assistiran a la trobada i que com a representants legítims del poble de Catalunya es conjuren a treballar “per una solució democràtica a la situació del país”.
El PDeCAT ha instat els seus electes a participar en l’ACE i, per això, han fet extensiva la invitació de Puigdemont als seus alcaldes, regidors, diputats i senadors, els quals insten a participar-hi “activament”.
En un comunicat, recorden que l’objectiu de la convocatòria és que els càrrecs públics de Catalunya que defensen el dret a l’autodeterminació responguin a la sentència del Tribunal Suprem (TS) contra els líders independentistes empresonats.
La CUP valora positivament la convocatòria com una iniciativa “que permeti una resposta institucional a l’alçada de les mobilitzacions d’aquests dies”, el mateix propòsit pel qual van promoure dilluns una trobada de càrrecs electes.
A més de reclamar que l’ACE estigui oberta a tots els càrrecs electes sobiranistes, defensen que sigui un espai operatiu, i demanen dotar-lo d’objectius i accions concretes perquè “no responguin a la institucionalització i refredament del conflicte”.
Així, la CUP posa sobre la taula els eixos que ja van articular en la trobada d’aquest dilluns: autodeterminació, amnistia, acabar amb la “repressió” i drets socials.
Lloc de trobada
Els partits que han confirmat l’assistència estan estudiant quin seria el millor escenari per celebrar la reunió, tenint en compte que volen donar facilitats als electes perquè puguin assistir-hi, expliquen fonts de l’organització a Europa Press.
Les mateixes fonts asseguren que alguns dels partits que hi participaran aposten perquè el conclave s’acabi celebrant en un municipi de l’àrea metropolitana de Barcelona i adverteixen que rebutgen fer-ho a Waterloo (Bèlgica), perquè volen que sigui un acte “efectiu, que tingui efectes pràctics” i s’allunyi de l’electoralisme.
