“Al límit”. Així descriu la situació de les finances del Consell Comarcal del Ripollès el seu president, Joaquim Colomer, que també presideix el Fòrum Comarcal de l’ACM. Ell i altres presidents de consells comarcals reclamen a la Generalitat acabar amb “l’infrafinançament” dels ens comarcals. Colomer espera que els pressupostos de la Generalitat del 2023 els dotin de més recursos. Si no és així, “s’haurà fet tard una altra vegada”, ha advertit. Diversos presidents de consells comarcals també demanen un canvi en la distribució dels recursos per als ens, tot i que cadascú amb els seus matisos. Els consells comarcals també lamenten retard en el pagament dels contractes programa.
“El més lògic és que, si et deleguen una tasca, aquesta vingui de bracet del finançament per poder-la desenvolupar”, reflexiona la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón, que creu que fins que no es resolgui el finançament de les administracions comarcals “serà molt difícil que tinguin un mínim de consolidació i estabilitat”. Alarcón afegeix que l’infrafinançament dels consells és un problema “de naturalesa” que va quedar pendent de resoldre des de la creació d’aquestes administracions, i que es va agreujar a partir del 2010 amb les retallades, fins al punt d’estar “infradotats”.
“La sensació que tens sovint és que ets la germaneta de la caritat i que has d’anar gairebé a suplicar a altres entitats o ens locals perquè t’ajudin amb una part dels recursos”, es lamenta, “depens de la misericòrdia institucional per finalitzar projectes que són necessaris”.
El president del Fòrum Comarcal de l’ACM i president del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, assegura que les finances dels ens comarcals estan “al límit”, i espera que els pressupostos del 2023 corregeixin aquesta situació. “Si els pressupostos no inclouen aquest augment, haurem fet tard una altra vegada i voldrà dir que la Generalitat no torna a confiar en els consells comarcals”, adverteix.
Al Vallès Oriental, la situació que descriu el president del Consell, Emilio Cordero, és similar: “Estem uns 350.000 euros per sota del finançament correcte”. Cordero admet que la salut financera del Consell “no és gaire bona”.
Tots ells, a més, plantegen una reflexió sobre la distribució de recursos. La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, remarca que el finançament ve fixat per uns criteris iguals per a tothom i reclama que es tingui en compte la “complexitat” de cada comarca. En el cas de l’Alt Empordà, una comarca amb molts pobles petits, una frontera i un turisme molt estacional que provoca que molts municipis multipliquin la població a l’estiu.
La presidenta del Consell del Solsonès reclama posar la mirada en termes “d’equitat”: “No és el mateix el Consell Comarcal del Barcelonès que el del Solsonès i donar la mateixa resposta per a tots vol dir que hi ha molt desconeixement de la realitat de cada ens”.
Des d’una comarca més poblada, Cordero també adverteix d’un “greuge” perquè altres consells amb menor població reben les mateixes sumes econòmiques, sense tenir en compte la diferència relativa al volum de població que han de cobrir. En canvi, des del Ripollès, Joaquim Colomer parla d’un “greuge” per a les comarques menys poblades o de muntanya, perquè “els serveis venen dotats en funció de la població, però no pas per la singularitat del territori”. Argumenta que les distàncies entre els 19 municipis del Ripollès són molt grans i que els tècnics han de destinar temps i desplaçaments per poder fer la mateixa feina que fan altres tècnics de zones urbanes on “hi ha molt personal i més recursos”.
Els retards amb el pagament dels contractes programes també són un altre maldecap per als ens comarcals. Segons Colomer, això els obliga a fer modificacions de crèdit per poder pagar nòmines o haver de garantir serveis com el transport escolar a l’espera que els diners de la Generalitat arribin. “Els ajuntaments poden apujar impostos, però els consells comarcals només poden reclamar més diners a la Generalitat. Si no arriben, es va eixugant la capacitat del consell i es donen pitjors serveix”, lamenta.
La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà recorda que els consells comarcals tenen molt poques competències pròpies, ja que la majoria estan delegades per la Generalitat o per ajuntaments, i alerta que això els lliga de mans i peus. “Mai sabem si un servei durarà més de quatre anys i això sempre afecta el servei”, diu. A això s’hi suma, afegeix, els barems que fan que, per exemple, enguany se’ls doti d’un sol tècnic que s’haurà d’encarregar de fer tots els plans d’accessibilitat a la comarca: “Tindrem el mateix que té el Pla de l’Estany, amb la diferència que a l’Alt Empordà hi ha 68 municipis”. Per casos com aquest demana que es tingui en compte la “complexitat” de cada comarca.
Per Martínez, els consells haurien de tenir més competències directes, com ara en l’àmbit de la seguretat o el de secretaris i interventors, en aquest últim cas perquè els poguessin gestionar directament.
