El número 1 d’En Comú Podem al Congrés, Jaume Asens, ha assegurat que els comuns i la seva candidatura són l’actor català “més útil i clar” per aconseguir la llibertat dels presos polítics. “Si nosaltres no tenim un bon resultat a les eleccions serà més difícil la llibertat dels presos”, ha advertit Asens, que ha reivindicat En Comú Podem com “legitimats” per ser “el partit desllorigador” perquè, com ha recordat, no van ser “ni al bloc de la DUI ni al del 155”. En un acte de campanya a Lleida, el candidat també ha aprofitat per demanar al PSOE que deixi de negar que hi ha “un conflicte polític” i “reconegui” que no només és d’ordre públic. “Només es fixen en els efectes i en les conseqüències i no en les causes”, ha criticat.
Davant una seixantena de persones, Asens ha avisat que aquesta postura dels socialistes “agreuja” la situació perquè fa que el conflicte existent “s’enquisti”. “És evident que hi ha d’haver solucions polítiques”, ha remarcat el candidat, que ha demanat “treure’l de les presons i els tribunals” perquè “la política guanyi”.
Tant Asens com el candidat per Lleida, Jaume Moya, han reivindicat els indults com a solució “immediata” i a curt termini perquè, com han avisat, el diàleg no serà possible sense la llibertat dels presos. Així, Moya –que també és jurista- ha remarcat que l’indult no cal que el demanin els presos mateixos, sinó que pot ser instat a partir de tercers. A més, també ha recordat que no implica que hi hagi “penediment”. “Si el govern entén que l’existència de presos pot dificultar arribar a un objectiu polític, pot aplicar l’indult”, ha resumit.
Moya també ha aprofitat l’acte, que ha versat sobretot sobre la justícia i la sentència del procés, per fer una dura crítica al poder judicial, a qui ha acusat de no haver “completat” la transició a la democràcia. Així, s’ha referit al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com a una institució “opaca” i que governa els jutges amb “inèrcies franquistes”. “Alguns són centralistes, masclistes, retrògrades, ultraconservadors i ultracatòlics”, ha assegurat, i “ha criticat que hi hagi “manca d’independència” del poder judicial.
La “reinterpretació” del delicte de sedició, un perill
D’altra banda, i en relació a la sentència del TS als líders independentistes, Asens ha alertat del perill que suposa la “reinterpretació” que creu que es va fer del delicte de sedició. “No és descabellat pensar que es pugui arribar a aplicar a altres contextos”, ha apuntat el líder d’En Comú Podem, que s’ha referit, per exemple, al moviment en defensa de l’habitatge que atura desallotjaments. Així, ha assegurat que aquest delicte és “una bomba de rellotgeria” que “desfigura” el dret a protesta.
Asens, a més, ha criticat que primer es plantegés el delicte de rebel·lió “perquè és funcional”, que s’ha acabat desestimant, i ho considera “una pista d’aterratge” tant per la sedició com pel fet de poder condemnar als acusats a penes llargues, ja que el cas va passar a mans de l’Audiència Nacional. Així, ho ha equiparat a la sentència dels joves d’Altsasu i ha remarcat que als independentistes se’ls ha imposat penes més altes que a molts condemnats pel cop d’Estat del 23-F.
En un sentit similar s’ha expressat el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, que també ha participat al col·loqui, i ha retret que es posés “tota la carn a la graella” amb el delicte de rebel·lió per acabar “banalitzant” el de sedició. “Si no s’ha danyat l’Estat, no se l’ha ni esgarrapat, no hi ha ni sedició”, ha conclòs. Així, ha denunciat una “manipulació política” del procés que s’ha intentat “disfressar” jurídicament, en el que ha qualificat de “cas de raó d’Estat”.
Crítiques a l’independentisme
Per la seva banda, la candidata al Senat, Rosa Lluch, que també ha acompanyat a Asens durant l’acte, ha retret a l’independentisme que sovint titllin els comuns d’equidistants, quan considera que qui ho és és el Govern català. “Més ambigu em sembla a mi enviar amb una mà la gent a l’aeroport i amb l’altra enviar-hi els Mossos perquè els peguin”, ha criticat, per afegir que la Generalitat està “tocada” per les protestes post-sentència perquè té “ritmes i discursos molt dissonants” a dins.
