Els Comuns han aprovat una bateria de resolucions polítiques durant la seva Assemblea Nacional celebrada a Barcelona. Entre les qüestions validades hi ha l’exigència de reduir la jornada laboral a 37,5 hores aquest 2024, la intenció d’impulsar la jornada de 32 hores de cara al 2030, la defensa de l’educació gratuïta des dels 0 anys o la voluntat d’enfortir l’atenció primària. Els Comuns també aposten pel control i gestió pública dels recursos naturals com l’aigua. També han aprovat una resolució a favor d’eliminar “qualsevol tipus de simbologia religiosa als actes oficials en llocs i edificis públics”. A més, han reclamat una llei electoral pròpia que sigui “més proporcional” que el sistema actual.
En total, els Comuns han aprovat 12 resolucions aquest diumenge, que se sumen a les sis que ja van validar el dissabte. En aquests textos s’hi defensa temes com l’eliminació de “qualsevol tipus de simbologia religiosa als actes oficials en llocs i edificis públics” i que se suprimeixi també qualsevol homenatge públic a imatges, sants o símbols religiosos, entre ells les retransmissions de culte de caràcter religiós als mitjans de comunicació públics. Volen que s’elimini els privilegis en el tracte econòmic i fiscal a les entitats religioses.
Llei electoral pròpia
Els Comuns també plantegen una llei electoral catalana que sigui “més proporcional” en què “totes les voluntats ciutadanes tinguin el mateix valor, s’expressin al territori que sigui”. En aquest sentit, proposen que hi hagi una circumscripció única perquè no estiguin “sobrerrepresentades” demarcacions com la de Lleida i la de Girona. Defensen que hi hagi un mecanisme corrector que atorgui a territoris menys poblats més diputats dels que els tocarien, però que haurien de provenir dels que correspondrien als territoris més poblats. Defensen que tothom pugui votar després de tres anys de residència.
Exigeixen sancions a Israel i que es jutgi els responsables
Els Comuns també han aprovat diversos posicionaments sobre política internacional. En un d’aquests, denuncien el genocidi a Gaza i la “neteja ètnica” que creuen que Israel està fent a Gaza i a Cisjordània. També exigeixen l’actuació “decidida” de la UE i la comunitat internacional i que es suspengui totes les relacions comercials, en particular l’Acord d’Associació UE-Israel, l’embargament d’armes i l’establiment de sancions.
Els Comuns reclamen que Europa reconegui l’Estat de Palestina i que es jutgi els alts càrrecs militars responsables directes de la situació per crims de guerra a la Cort Penal Internacional.
A banda, s’ha aprovat un text a favor d’una Europa “federal” que es posi al cantó dels pobles que “pateixen opressió colonial, a Ucraïna, a Palestina i al Sàhara”.
Equitat territorial, feminisme i cultura
Els Comuns també ha aprovat una resolució sobre municipalisme, en què asseguren que és una “palanca de canvi essencial” i en què exigeix una nova llei de finances locals i de governs locals. També reclamen la derogació de la LRSAL.
Els Comuns reivindiquen l’equitat territorial i reclamen que es garanteixi els serveis bàsics “es visqui on es visqui”. A més, han aprovat una resolució específica sobre la situació al Pirineu i han reclamat aprovar la llei d’alta muntanya, incrementar-hi les línies de transport públic, regular-hi i disminuir-hi els habitatges d’ús turístic i incrementar-hi el parc d’habitatge social. Volen que s’hi apliqui la renda rural bàsica i que es redueixi la dependència excessiva del turisme com a motor econòmic. També plantegen desplegar les vegueries.
D’altra banda, han aprovat una resolució per denunciar la violència masclista i s’han compromès a impulsar mesures que desactivin la violència estructural que sustenta el patriarcat. En un dels seus posicionaments els Comuns també han denunciat l’edatisme com a discriminació estructural i s’han conjurat per incrementar els recursos dedicats a les polítiques públiques d’atenció a la dependència i a la protecció de les persones grans vulnerables.
A banda, els Comuns han aprovat una altra resolució que contraposa la cultura a l’avenç de l’extrema dreta. En aquesta línia, consideren que les polítiques culturals permeten avançar cap a una ciutadania “crítica”. Per això es proposen ser “altaveus” d’aquestes polítiques.
