Arribar a dalt de tot d’una muntanya, fer un cim, sempre comporta una sensació de culminació, de travessar la meta, d’objectiu complert. Si a més a més aquest cim és el més alt d’un territori, o dels més estimats, o dels que el seu nom s’associa a llegendes o a moments històrics, aleshores aquestes sensacions encara s’incrementen. En les següents línies recollim els que considerem els cims més mítics de les comarques de Barcelona, tots recomanables de conèixer-los i provar d’arribar al capdamunt. Tota la informació i propostes d’activitats les podeu trobar a la web de turisme de la Diputació de Barcelona barcelonaesmoltmes.cat.
El Pedraforca
Si de muntanyes emblemàtiques parlem, sens dubte el llistat l’ha d’obrir el Pedraforca, el cim més alt de la demarcació de Barcelona, amb 2.506,4 m. Allò que el fa atractiu, però, no és tant l’altura, que també, sinó sobretot la peculiar forma, amb els dos pollegons i l’enforcadura, i el fet de no formar part de cap serralada, alçant-se majestuós en mig del paisatge. Hi ha diversos camins per pujar-hi, però cal tenir en compte que es necessita una certa preparació física.
Els 4 del Montseny
Uns diuen que el cim més mític del Montseny és el Matagalls, d’altres diuen que ni parlar-ne, que és el Turó de l’Home (1.706 m), que per això és el més alt; hi ha qui sent especial debilitat per les Agudes; i encara qui prefereix el Turó de Tagamanent, que, tot i ser força més baix que els anteriors (1.056 m), ja comptava amb un castell que el coronava l’any 945, i on avui hi ha l’església de Santa Maria, d’origen romànic. Serem salomònics i direm que cadascun té els seus atractius i és tota una experiència endinsar-s’hi i arribar al cim, com han fet tants milers de caminadors en aquesta pàtria de l’excursionisme que és el Parc Natural del Montseny, declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera.
Sant Jeroni
Montserrat és mítica tota ella, però el seu cim culminant és Sant Jeroni, amb 1.236 m, i punt de confluència de tres comarques: Anoia, Bages i Baix Llobregat. Fa uns quants anys era més fàcil arribar dalt gràcies al vertiginós funicular aeri que s’enfilava per la paret del serrat del Moro; avui toca fer una excursió des de l’esplanada del monestir, amb centenars de graons que ens esperen i algun fort pendent.
La Mola
És la muntanya més alta del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb 1.102 m, i també el lloc on es troba el monestir romànic de Sant Llorenç. Els seus cingles li confereixen una fesomia singular, i pel camí es troben formacions espectaculars, com ara el monòlit del Cavall Bernat. Pujar-hi no comporta grans dificultats, i més tenint en compte que amb vehicle motoritzat s’arriba als 800 m. La Mola comparteix protagonisme en el Parc Natural amb el Montcau, no gaire més baix (1.056 m).
